33 – EL ‘LARARI’ POMPEIÀ

Sebastià Robí

En Els Ulls de l’Esperit oferirem els elements fonamentals del simbolisme astrològic i la seva relació amb altres qüestions com són els enigmes que participen de la tradició essencial de la vida:

33 – EL ‘LARARI’ POMPEIÀ

El ‘larari’ Pompeià, destinat al culte domèstic dels lars d’una casa romana. Aquest, mostra un petit edicle per posar les figures dels déus i les ofrenes. Decorant les parets dues representacions de lars.

Queda demostrat pels rituals i calendaris conservats en la història de tots els pobles que es tractava de deixar testimoni, de reflectir la unió sagrada entre el cel i la terra. A més la hierogàmia clàssica concretava aquests misteris revelant, és a dir, tornant a velar-los. [Descripció mitològica de la unió entre divinitats o també, dels mortals amb els deus. Agathos Daimon, diu: ”els déus són homes immortals, i els homes són déus immortals.” (Hermes Trismegist, Corpus Hermeticum, ed. Edaf, 2019, libel XIII, p. 94.)] Per exemple, dins el culte familiar del panteó romà. Per la tradició llatina, dos nocions escenifiquen de forma magistral aquesta qüestió: Els lars i els genis. Els lars, tenien relació amb largus, ja que evocaven la idea d’abundància. El mot etrusc lar, expressava igualment una noció elemental de majestat, de potència, i representava a les forces protectores de totes les persones d’una família, a les del passat, a les del present i a les del futur. En català el mot llar, conserva el seu sentit de casa que custodia a tots els que l’habiten. Plaute, [Titus Maccius Plautus, (Sarsina, Úmbria 251 aC – Roma 184 aC)] Comediògraf llatí que va renovar l’escena romana, creant una llengua pròpia fent ús de tota mena de nous recursos i incorporant virtuosismes als diàlegs. Traduït a totes les llegües cultes, ho ha estat també al català per obra de Marçal Olivar, en dotze volums, (1934-1960)]. En les seves comèdies, posa en un lloc molt destacat el culte al lar casolà. Els personatges se n’acomiadaven en sortir de viatge i acostumaven a invocar els lars amb sacrificis per tal de ser resguardats. En aquest culte hi participaven tots, els esclaus, els servents i les seves descendències. Es considerava que el clan no eren només els pares i els fills, sinó també tota la gent que vivia sota la mateixa teulada. Així Horaci diu del lar que ‘és l’esperit que presideix els menjars i el gaudiment que guarda a tota la gent amb tot allò que contribueix al seu benestar’; per tant, calia obsequiar-lo amb ofrenes per atreure la seva simpatia i el seu favor. La idea de que el lar de la casa -i els lars en general-, són els avantpassats deïficats, data com a mínim, dels temps de Ciceró i Varró, però estem persuadits que aquesta deïficació ja existia als inicis de l’espècie humana. A la tradició llatina, els atris de les cases eren com els altars i els temples dels lars, de vegades santuaris subterranis en coves adjuntes a les cases. Les imatges dels lars representats eren pintats a les parets amb aspecte alegre i jovial, amb signes de l’abundància a les mans, i coronats de generosa vegetació.

[Veure (MR 38,62)’: Els pobles, les famílies i els individus que reneguin i perdin la revelació de la seva filiació divina s’estancaran en la vida de les bèsties, esdevindran esclaus de l’absurd i desapareixeran per sempre en el desesper i en l’embrutiment de la mort. Se’ls prendrà per un començament quan, en realitat, seran una fi.]

El larari pompeià

Còpia en dibuix d’un ‘larari’ Pompeià

Daremberg-C., SAGLIO E., Dictionnaire des antiquités grecques et romaines, 1877

*

Els darrers estudis sobre, ‘Homo naledi’, la darrera espècie d’homínids descoberta a Sud-àfrica, sembla podria tenir més de 2’8 milions d’anys i demostraria que ja enterraven els seus avantpassats. És un estudi presentat per John Noble Wilford al THE NEW YORK TIMES, confirmant aquesta deïficació o veneració dels ancestres. Els suposats primers homínids eren molt a prop de la subespècie Homo perquè les mans dels espècimens trobats recorden les d’un homínid que fabricava eines, però potser el més important, és que tots van ser enterrats intencionadament. Cap altre espècie no humana té aquesta relació amb la mort. És el treball de més de 60 científics espeleòlegs liderats pel paleoantropòleg Lee R. Berger, que han pogut descobrir les restes de més de 1.550 elements fòssils documentats, ossos que cobrien el sòl d’una cambra de pedra calcària a la cova Rising Star. Per tant, és potser, el vestigi més antic descobert fins avui de veneració als avantpassats.

ELS ULLS DE L'ESPERIT
ELS ULLS DE L’ESPERIT

Sebastià Robí. Astròleg i especialista.