Reportatge fotogràfic d’Anna Maria Freixes:
26-06-2021
Visitar la Borsa de BCN. Pot ser a alguns us semblarà poc atractiva la idea però us asseguro que no es així, és un edifici 
emblemàtic i que requereix al menys com una hora i mitja de visita amb l’afegit de que el nostre guia es l’historiador Marc Pons, professor universitari que fa poc ens va fer la primera conferència arrencant de la Edat Mitjana i seguirà fins al segle XX, segle que seguirà sent comentat per el ja molt conegut nostre el company i també magnífic historiador Josep Xaubet.
El preu de la entrada + guia +documentació + res mes és de 20€ i us asseguro que ho donarem per ben gastats. En conseqüència us proposo fer la visita, ara si, el dissabte dia 26 al matí de 11,00 a 13,00h. En acabar els que vulguin podem anar a papejar junts i els que no allà ells perquè segur que serà divertit com sempre.
Extensió mediterrània dels Consolats de Mar catalans.
Els anomenats Consolats de Mar eren en realitat enclaus/centres comercials on feien cap les naus barcelonines per comprar o vendre mercaderies d’anada i tornada a Barcelona o entre els centres de les diferents ciutats on hi havia un Consolat. Cada centre comercial se situava a la costa de la població forània en una llenca de terra adquirida per compra o llogada a l’estat corresponent. Al Consolat hi havia: un notari que portava el registre de l’activitat comercial de la nau barcelonina amb l’anotació dels corresponents impostos que els comerciants catalans havien de pagar o no a Barcelona, un jutge per dirimir qüestions de lleis pròpies o del lloc, un hostal per si els comerciants ho necessitaven, un dipòsit de mercaderies vigilat per si els comerciants havien de mercadejar amb la gent local.
L’expansió i supremacia del comerç català medieval, amb els Consolats de Mar arreu d’Europa, té com a conseqüència que el dret marítim català transcendeixi les fronteres polítiques a tota la Mediterrània i el llevant de l’Atlàntic. El codi jurídic elaborat sobre les bases dels costums marítims de Barcelona, fou compilat entre els anys 1260 i 1270, i aconseguí la seva redacció definitiva l’any 1350. Amb l’arribada de la impremta, a València, el 1484, se’n féu la primera edició. Escrit originàriament en català, el Llibre del Consolat de Mar fou traduït a l’italià, el francès, l’anglès, el castellà i a altres llengües perquè durant segles fou la base de la legislació mercantil de molts països europeus, fins i tot en temps moderns. Amb els decrets de Nova Planta (1707–1716), foren suprimits tots els Consolats de Mar dels Països Catalans, excepte els de Mallorca i de Barcelona, l’últim dels quals, tanmateix, no arribà a actuar normalment per la ingerència borbònica de les lleis pròpies
El Llibre del Consolat de Mar cal considerar-lo, doncs, com una de les aportacions catalanes a la civilització occidental i, fins i tot, del Dret internacional.
El Llibre del Consolat de Mar, aparegut probablement a Barcelona l’any 1370, és el màxim exponent del dret marítim comú a la Mediterrània. Sorgí a partir de la codificació de nombroses fonts i, especialment, per l’actualització de textos anteriors de la mateixa índole. Sense anar més lluny, els Costums de la Mar són considerats com una compilació d’usos i costums mercantils mediterranis redactats la segona meitat del segle XIII, que fou usat com a esborrany, prèvia reelaboració i ampliació del text, per la redacció del Llibre del Consolat de Mar. Aquest llibre fou la pedra angular que regí el dret comercial marítim sorgit a la Corona d’Aragó al llarg dels sis segles d’existència (1260–1829), i destacà la seva traducció en llengües com el castellà, el francès, l’italià, l’alemany, el neerlandès i l’anglès.
Antecedents
La secular tradició comercial i marítima catalana, empeny cap a una expansió a tot els racons de la Mediterrània i mar enllà fins a l’Atlàntic (segle X). Aquesta expansió va donar com a resultat una munió de rutes que partien del port de Barcelona fins a tots el ports coneguts (segle XIII), encara que n’hi ha cinc de principals o de molt importants :
-
ruta del nord d’Àfrica (Tunis, Alger, Trípoli…), amb el transport d’or i d’esclaus.
-
ruta de les illes (Mallorca, Sicília, Sardenya…), amb el transport de blat i sal.
-
ruta de Bizanci (fins a Constantinoble), amb el transport de cotó, espècies i esclaus.
-
ruta d’ultramar (Xipre, Tir, Damasc, Alexandria…), era la gran ruta de les espècies.
-
ruta d’occident (fins a Bruges), des d’on es distribuïen els productes orientals a tot Europa.
Aquestes activitats tan complexes i amb tant d’interessos comercials, van fer créixer els òrgans rectors de defensa i de resolució de litigis, des de l’agrupació de comerciants i armadors per a la defensa del port i la ribera fins al dret de les mercaderies, naus, rutes, ports, sous de mariners, assegurances, naufragis… Amb l’afegit d’assegurar el trànsit de les naus per les rutes comercials, freqüentades per pirates serraïns o corsaris genovesos i venecians.
Les Ordinacions de la Ribera, aparegudes a Barcelona l’any 1258, és considerat com una de les primeres expressions literàries del dret mercantil marítim. Sorgí com una concessió de Jaume I a la Universitat de la Ribera, agrupada en vint-i-cinc capítols. D’aquesta forma el monarca va reconèixer l’existència de la Universitat dels Prohoms de la Ribera Barcelonesa com una confraria de navegants, estipulant l’organització interna i llurs funcions, així com regulacions marítimes que havien d’acatar. Algunes d’aquestes disposicions a destacar foren l’apoderament de les figures de dos cònsols, el dret a imposar contribucions, o els drets i deures de la tripulació.
Aquest Consolat de Mar evoluciona com a codi jurídic i té les seves arrels en el tribunal de la Carta Consular de Barcelona (1258), que té la base en els costums marítims i de comerç tradicionals de Barcelona. Les normes jurídiques que regulen el dret marítim català, seran aplicades primer per tota la Mediterrània com a dret mercantil i de navegació, passant més tard a l’atlàntic com a dret internacional.
El Consolat de Mar va néixer en l’època del que es coneix com a ius mercatorum. El “dret dels mercaders” regulava les relacions entre els comerciants de l’època. Aquests comerciants, en una societat bàsicament feudal, agrària i rural, es trobaven a les ciutats, entre elles Barcelona. Val a dir que el ius mercatorum representa les arrels de l’actual dret mercantil. Va néixer per comerciants i per als comerciants, de manera que podem parlar d’un dret corporatiu, donat que calia estar inscrit a la corporació per a poder rebre l’aplicació d’aquest dret. Al mateix temps era d’aplicació autònoma, donat que es va crear una jurisdicció pròpia que tractava el ius mercatorum.
—————————————————
PD.
Al mapa hi falta la costa atlàntica.
Es diu que quan l’anglès Oliver Cronwell (S. XVI) va voler crear la gran marina anglesa, va demanar exemplars de les lleis marítimes que llavors hi havia. Examinades les que li van portar, va considerar les del llibre del Consolat de Mar les millors i les va fer traduir a l’anglès. La gran majoria encara són vigents.
