Entrevista que li fa el diari digital El Republicà a l’astròleg Jesús Gabriel.

LES ETAPES DAURADES DEL BARÇA COINCIDEIXEN AMB UNA GRAN EXPECTACIÓ EN EL TEMA NACIONAL, DIU JESÚS GABRIEL.

Jesús Gabriel Gutiérrez és astròleg i mentor literari i segueix un dia sí i l’altre també l’evolució del procés independentista i els èxits i fracassos del Futbol Club Barcelona, que avui presideix el reelegit Joan Laporta. Per estudiar els moviments polítics a Catalunya i el fenomen futbolístic culer, Jesús Gabriel reuneix una condició bàsica: és “tafaner”.

Jesús Gabriel: Els socis del Barça són intrínsecament pessimistes, o el pessimisme és una característica dels catalans?

El Barça és una institució catalana que reflecteix molt el caràcter i el comportament dels catalans. L’avantatge de prestar atenció a la marxa d’un club com el Barça és que ens permet observar com s’escenifica a curt termini aquest caràcter d’una manera molt clara. El comportament dels barcelonistes pot ser triomfalista, quan l’equip guanya, o derrotista, quan perd. I tan el triomfalisme com el derrotisme són expressats d’una manera dramàtica i extrema, com si es tractés d’un trastorn bipolar.

Quan observem el comportament dels catalans davant del tema nacional, també constatem aquest mateix comportament, excepte que en temes polítics els partits no són de 90 minuts. En conseqüència, aquesta bipolaritat avança més lentament (encara que igual d’intensa) que quan es tracta de les reaccions emocionals dels barcelonistes davant del resultat dels partits. És a dir: els aficionats del Barça reaccionen a curt termini i els catalans, davant dels objectius nacionals, a llarg termini.

I com és possible relacionar la deriva política i la del Barça

La relació és molt clara. Però abans d’entrar en detalls et diré que quan parlem de la deriva nacional ho faré sense distingir si parlem d’independentisme o de catalanisme, perquè el que ens interessa és constatar que els moments d’eufòria i els moments depriments s’escenifiquen en paral·lel i de manera molt emocional. Amb la qual cosa estem dient que el tema no és tant la forma concreta amb què el nacionalisme català es manifesta (independentisme, autonomisme o, simplement, catalanisme), sinó que el que ens interessa és constatar que les etapes daurades del Barça coincideixen amb etapes de gran expectació amb relació al tema nacional.

Abans de parlar del Barça més recent, et diré que la fundació del Barça (1899) coincideix amb el primer projecte de la Mancomunitat (1898), que va acabar de concretar-se el 1914. El Barça de Kubala (a partir de 1950) coincideix amb la reorganització clandestina del catalanisme. El primer acte públic en què es podia parlar en català va ser el 1951, a la llibreria Catalònia. La inauguració del Nou Camp (el 1957) és un reflex fefaent d’aquest fet.

El Barça de Cruyff (com a jugador) coincideix amb els darrers anys de Franco i els inicis de la transició. Es tracta d’una etapa que va generar moltes expectatives, tant en relació al barcelonisme com al catalanisme polític.

L’etapa autonomista, amb Jordi Pujol president, coincideix en gran part amb l’etapa de Núñez. Es tracta d’un temps de molta estabilitat institucional. I dins d’aquesta etapa, el temps de Cruyff com a entrenador coincideix amb anys decisius de la Crida a la Solidaritat. És a dir, les efervescències futbolístiques coincideixen amb les polítiques.

Quan el Barça va de baixa, l’independentisme també. En canvi, el 2010 ens havíem de menjar el món, tots plegats. Com ho veus?

Fixeu-vos: l’esplendor del Barça de Guardiola coincideix amb l’inici del procés i, en concret, amb el referèndum convocat a Arenys (2009). Aquesta etapa daurada, amb la continuïtat de l’estil Guardiola via Tito Vilanova i Luís Enrique –i finalitzant-la amb Ernesto Valverde–, s’allarga fins a l’arribada de Quique Setién, que coincideix amb l’inici de l’actual declivi, que tant es percep en la qüestió política com en l’esportiva.

Com poden remuntar un Club que és més que un club i una nació que se sent traïda pels seus líders?

És d’esperar que el cicle bipolar torni a remuntar, un cop finalitzada l’actual etapa de desencís.

Amàlia Bosch Datzira – El Republicà

 

 

Jordi Ratés
Jordi Ratés

Astròleg. Coneixedor de temes ocults i de temes intrigants que ens deixen perplexos. És el president de l’entitat Àgora Quàntica dedicada a la divulgació d’aquests temes.