En aquest Twitt, Manuel Puerto i Ducet @puerto_duc, es planteja si bondat i política són gairebé un oxímoron, o no:

He estat pràcticament absent de twitter; vaig desaparèixer després de la mort de la meva estimada filla. De sobte vaig començar a ser conscient de la seva pèrdua. Només pot entendre-ho qui hagi passat per aquest tràngol. Patricia era a més alegria i solidaritat.

El seu record i el fet que compartíssim les mateixes inquietuds respecte a les prioritats polítiques per a una Catalunya lliure i triomfant, m’ajudaran, probablement, a mitigar el dolor i em donaran forces per a seguir i complir amb un compromís.

Bondat i política són gairebé un oxímoron; cal acontentar-se amb els menys dolents. Ens obliga la democràcia, malgrat patim la seva versió més borda. Com a mínim cal exigir als polítics que no menteixin. Només la via unilateral pot acostar-nos a la llibertat integral.

No sóc pas indepe dels de tota la vida. Conèixer la rebotiga de l’Espanya neofranquista i la condició d’economista em van obrir els ulls. Les meves conviccions però, són més sòlides que les del vaticanista Junqueras i no diguem d’un Rufián al qual vaig suportar 3 anys a Súmate.

Un Súmate enverinat per ERC que ha baixat persianes. Vaig denunciar una infàmia partidista de terra cremada. Clavero, Reyes i Montse Sánchez van obrir de mica en mica els ulls i el trànsfuga Bueno ha estat fidel a l’encàrrec de pervertir aquell noble objectiu.

La deriva d’ERC no és la resposta de submissió a la repressió iniciada el 1er. d’Octubre. És la repulsió a la unitat de l’independentisme gestada el 2015, la qual considera lesiva per als seus interessos de partit. Parlar d’unitat és per a Junqueras, convocar al diable.

El gir copernicà d’ERC es va produir quan a les municipals del 2015, va preferir lliurar-li l’alcaldia a la Colau. La llista indepe era la més votada d’haver-se presentat conjuntament. Podia haver governat la capital de Catalunya.

D’aquesta evidència vaig tenir constància després d’una entrevista personal amb el llavors alcaldable Alfred Bosch legitimat en primàries; un polític honest i denigrat de forma mesquina. Va acatar per lleialtat el disseny junquerista, incompatible però amb persones decents.

És obligat denunciar les perversions d’un Junqueras que ha recuperat el federalisme ibèric. Mentre prometia declarar la independència amb 68 diputats, traïa el president @KRLS, incomplint l’encàrrec de construir les estructures econòmiques del nou Estat.

El pitjor que es pot fer davant Espanya, és demostrar feblesa; és quan més s’acarnissa. En cap ocasió un govern del partit més votat a Catalunya s’havia arrossegat de forma tan mesquina davant el nostre enemic secular. Només a l’exili resideix una alè d’esperança.

Manuel Puerto i Ducet

10-12-2021

 

Davant el plantejament de Manuel Puerto i Ducet, Jordi Ratés Esteve contesta a la pregunta si bondat i política són gairebé un oxímoron, amb els següents comentaris:

El joc d’ER€

Benvolguts,

Us adjunto la segona part del tema del local de Súmate a Sant Adrià, com a exemple dels objectius que busquen en general, les seves conseqüències i com estic segur que acabarà la pel·lícula per ER€.

Escrit del que me’n faig únic responsable i que aquesta vegada només ho enviaré als socis d’ÀQ i algunes, poques, persones de manera molt puntual.

Això es deu a que amb el primer, que era un twitt, el ressò va ser tan inesperat que quan vaig arribar a mes de mil repeticions i “m’agrada” vaig parar de contar, ja que no es tracta de fer sang, ben al contrari, la pretensió, ho sembli o no, és simplement fer una denúncia amb l’esperança, poca, de que al menys alguns erkis se’n donin conte de quin terreny estan trepitjant votant a Junqueras perquè això ja no és un partit, es el jardí personal del Mossèn Jo-Sóc-Molt-Bona-Persona, exactament igual com al seu dia ho van ser el PP de J.M. Aznar o el PZOE del milionari i terratinent gerro xinés que no calla ni sota l’aigua, F. González.

JUNQUERAS ES MATRIX?
Segueixo amb la conversa de l’altra nit en un intent de que s’entengui com he arribat a tenir clar què és ER€.
Començaré per el mes recent: em sembla “quàntic” que el mateix dia que PP i PZOE es posen d’acord respecte del TC i EL TRIBUNAL DE COMPTES aquest insisteixi a negar els avals com a tarja de comiat d’aquesta junta de govern i presentació de l’entrant en una mostra evident de que no pensen canviar res de res.

Detallet que evidentment és un clar manifest de la enorme força i ascendència que té ER€ sobre els grans amics del Gobierno mas progresista de la historia.

La TAULA (DELS TAFURS) tenia que portar entesa i avanços però és evident que “ni està ni se le espera” (obras son amores i no buenas razones) i no em parlis de temps que això ja dura més que el mal any i aquí no arriba res… o sigui, dit amb la llengua del glorioso imperio dónde hace ya 300 años que se pone el Sol por todos los lados: quina presa de pel!

Que hi ha del finançament?,

i de Rodalies?

i de l’Amnistia?
i dels traspassos robats amb el 155?
i de la mentida de Netflix ?
i del 25% de castellà a les aules?
i del aeroport?
segueixen donant suport a la Colau perquè continuï destrossant BCN
De la persecució i menyspreu a un Puigdemont i els altres exiliats que sense ell ja no tan sols no quedaria res del Procés sino de Catalunya com a Nació amb tot el que això suposa.

Ho vaig dir en un dinar no fa gaires dies a Breda: si Junqueras un dia ens hagués explicat als catalans, alt i clar en els mitjans, la nova estratègia jo no l’hagués seguit però mai li podria negar honestedat.
Enlloc d’això els pinxos del partit i darrera d’ells els fidels i els de La Pagueta (sobretot) s’han dedicat a mentir per anar intentant entrar amb vaselina la nova estratègia del “ja veurem com estarem el 2050, de moment anem cobrant”.

Amb molta sort us puc/podem i som legió, concedir el dubte de que esteu preparant a llarg termini amb forces d’aquesta esquerra nacional i local de la que ja no queda res com a tal (franquista i monàrquica com el PP) una República que per Catalunya sempre seria de pissarrí i els de ER€ ho sabeu, una República que ens seguiria expoliant i intentant robar-nos la identitat fins a reduir-nos com Nació al nivell de Huelva que son els inventors del “a por ellos” (ni oblit ni perdó) i sí, volent ofendre’ls, ja que la frase es el súmmum de l’odi i les ganes de fer-nos mal.

Penso que les guerres no les guanya ningú però al menys quan acaben amb un guanyador les coses per bé o per mal queden clarificades durant un temps considerable i com que estic al bàndol dels que no han canviat d’estratègia, no amaguen les seves de intencions i som fidels al esperit del 1-O, estic segur que a la fi serem independents mal que les concubines, votants de bona fe, els somnia truites i la tela d’aranya d’assalariats de que s’ha envoltat el Mossèn al més pur estil vaticanista fareu el possible i l’impossible perquè això no passi ja que una República Ñorda us donaria a Catalunya la poltrona per molt temps cosa que al punt i a la fi és el que perseguiu.

O sigui que lo de la República Ñorda o l’autonomia “peix al cove” o el que sigui que busqueu ja us ho poden anar fumant i admeto apostes

Molts sou joves i el futur és vostre… si abandoneu el bàndol dels “llestos” que sempre acaben sent els perdedors.
Com diuen els vostres socis de Madrid: “arrieritos somos y en el camino nos encontraremos”.
Dons ja ens em trobat i als indepes de pedra picada sempre ens tindreu de punta al temps que amb la mà estesa per tornar al camí del 1-O perquè amb els ñordos no s’hi podrà pactar mai… i lo molt trist i patètic és que ho sabeu.
A partir d’ara només hi ha un camí a seguir per tots plegats:

FAITS VOS JEUX, RIEN NE VA PLUS

Nota: m’arriba, de font que em mereix confiança, que el que dieu sobre les altes i baixes a Súmate abans i després del canvi és fals i demostrable però això ja us ho fareu (públic i amb dades millor). Jo no tinc accés a aquestes dades.

VISCA CATALUNYA LLIURA

EL NOSTRE FULL DE RUTA ÉS L’ 1 D’OCTUBRE DE 2017

Salut i República

Jordi Ratés

 

Guillem Pi
Guillem Pi