Solsticis

SOLSTICIS, EL VIATGE ETERN (RODA EL MON I TORNA AL BORN)
Els Solsticis son els punts d’inflexió què coordinen el batec dels nostres cors amb el ritme de la natura, la apreciació d’aquesta unió, la seva comprensió i seguiment significa què hem entès què el mon a més de ser immanent, panteista, també és transcendent, o sigui panenteista, perquè el dissenyador d’aquest viatge etern al voltant dels Solsticis és el Cel Etern.
La Terra i la Lluna, passen per quatre fases per fer un gir complert què podem definir com de germanor i d’aquí ja neix el tarannà què ens a de acompanyar sempre en el camí a recórrer. La Terra tarda un any i la Lluna un més però van de la mà.
La Lluna obre el seu procés amb la Lluna Nova i la Terra amb el Solstici d’Hivern, Joan el Evangelista, ambdós simbolitzen el Nord perquè la llum és molt minsa, ens parla dels Aprenents. Després arriba l’Equinocci d’Estiu i el corresponent Quart Creixent lunar, ja té llum i alguns coneixements, representen el Company què seguidament amb la Lluna Plena i el seu corresponent el Solstici d’Estiu, el Baptiste, arriba al Zenit, ha fet el Cim, ! ja som Mestres Maçons¡¡¡ Tots dos sembla què simbolitzen els límits, el Baptiste inicia nous adeptes i la Lluna Plena excita els sentiments, fa sortir a la gent, crea, dona a llum, il·lusiona. El mon al nostre abast.
Fins i tot els egipcis ho veient així, creien què el naixement del mon és va produir al signe de Cran del què és regent la Lluna, quan l’estrella Sotis, per nosaltres Sirio és va situar sobre el grau 14 del signe i és què en el seu recorregut la Lluna està en model Plena sobre aquest grau, el què explota, excita, crea, és la verge i la mare. Transportant això a l’alquímia diríem què em fet el camí de la dissolució.
Seguidament anant cap l’Equinocci de la Tardor i el Quart Minvant de la Lluna iniciarem el de la coagulació, consolidar l’obra, en el què les forces, els impulsos van deixant pas a una actitud més reflexiva, el seny és fa present, les referències passades és tornen or. Les fulles agafen mil colors què representen les nostres experiències i coneixements.
La última fase ens porta un altre cop a la caseta de sortida, el Solstici d’Hivern i la Lluna Nova, les fulles caigudes és casen amb la terra, és el compostatge, l’aliment de la nova fornada, la demostració de què el camí mai s’acaba com ens ensenya el cant nº. VI del Mahabarata, el Bagabat Gita en el què Arjun, el cap del seu exèrcit des de la seva quadriga manada per Krishna, avatar de Vishnu, al veure al exèrcit rival manats per familiars i amics seus li diu què és vol retirar, no vol vessar sang a lo què Krishna respon què vagi a la guerra perquè no és pot matar allò què sempre ha existit i sempre existirà.
Tot això em porta a recordar una de les frases més brillants què he sentit mai, és aquella què diu: “caminant, no hi ha camí, el camí és fa al caminar” , per a mi ens indica què no hi ha objectiu final, el nostre objectiu és ser fidels a practicar i fomentar la igualtat i la llibertat tot portant la fraternitat com bandera sense esperar cap premi, la feina ben feta en el dia a dia és la nostra joia, el nostre projecte vital.
El Cel ens condueix cap a un moviment rotatiu i cíclic què en la seva saviesa sempre ens porta a la casella de sortida per riure’ns-en del nostre ego i així ens deixa clar què en proutes feines som un mico una mica espavilat al qui el Cel li dona la opció de mantenir-se vuit perquè l’esperit entri i així progressar cap a la llum evitant no quedar-nos a la roda del hàmster.
Aquesta reflexió em porta a recordar per enèsima vegada al nostre plorat G.i gran amic meu, el ja traspassat Ramon Poll per a mi exemple d’exemples què és va fer enterrar amb el mandil d’Aprenent o Picasso què va dir què li havia costat 90 anys pintar com un nen. Roda el mon i torna el born.
Resumint: aquest viatge té l’objectiu de què no perdem mai de vista el punt del centre i per assolir-ho és una molt bona opció ser fidels a l’essència del simbolisme dels Solsticis què al punt i a la fi son el full de ruta, el pal de paller què el Cel ha dissenyat per nosaltres, o sigui: de Solstici en Solstici i tiro perquè em toca i si el fem amb la música de l’himne de la Alegria de Beethoven i la lletra de Schiller………………..què pot fallar?.
Barcelona, Desembre de 2025