La relació de parella. Eros o àgape?
Conferència pronunciada per la psicòloga Neus Colomer* amb el títol “La relació de parella. Eros o àgape?”
Les relacions interpersonals són una necessitat i també un problema perquè ens demana un esforç de comprensió, autocontrol i empatia constants per tal de que aquesta sigui una bona i sana relació. De totes les relacions que podem tenir la que en demanda més esforç és la relació de parella.
Sobretot quan la relació de parella forma part del matrimoni. La definició del qual és:
“El Matrimoni és una relació entre dues o més persones amb un reconeixement social, cultural o jurídic. Té per finalitat proporcionar un marc de protecció mútua o de protecció de la descendència i pot ser motivat per interessos personals, econòmics, sentimentals, de protecció de la família o com a mitjà per a obtenir alguns avantatges socials. A més, el matrimoni pot ésser civil o religiós i, segons la religió o de l’ordenament jurídic, els drets, deures i requisits dels contraents són diferents. L’aversió al matrimoni es denomina misogàmia.”
(La paraula “matrimoni” com a denominació de la institució social i jurídica deriva de la pràctica i del Dret Romà. El seu origen etimològic és l’expressió “matri-monium”, és a dir, el dret que adquireix la dona que el contrau per a poder ser mare dins de la legalitat.
La concepció romana té el seu fonament en la idea que la possibilitat que la naturalesa ofereix a la dona de ser mare queda supeditada a l’exigència d’un marit a qui quedar subjecta en eixir de la tutela de son pare i que els seus fills tinguen un pare legítim a què estar sotmesos fins a la seua plena capacitat legal: és la figura del pater familias.)
Com veiem en la definició no hi ha la paraula “amor” el matrimoni per amor és un fet molt recent dins de la institució del matrimoni es pot dir que comença després de la segona guerra mundial. Període on hi ha un gran canvi social degut, sobre tot a la incorporació massiva al món laboral de la dona. I culmina cap els anys seixanta. Després sobre tot a partir dels 80 comença un nou canvi que semblava que comportaria el final de la institució, però últimament ha ressorgit altre cop amb força, ja sigui com a matrimoni o com a parella de fet.
El matrimoni per amor aporta moltes més complicacions i dificultats. La primera seria definir que entenem per amor ja que el no tenir-ho clar ens porta a prendre moltes decisions equivocades.
Els grecs antics poble al qui devem molts dels fonaments de la nostra cultura distingien quatre classes “d’amor”:
Àgape (ἀγάπη): Aquest és l’amor incondicional que sentia tothom, ja sigui cap a familiars o gent molt distant. Tot el mon ho pot sentir cap a altres éssers humans.
Fileo (φιλíα): Amor relacionat a l’amistat i molt valorat pels grecs. Lligat a la profunda amistat i les relacions que compartien els guerrers junts als camps de batalla. Mostres de lleialtat cap als amics, de compartir emocions amb ells i fins i tot sacrificar-se.
Storgé (στοργή): Un tipus d’amor familiar. Neix de la familiaritat o dependència.
Eros (Ἔρως): Amor sexual o carnal. És l’amor perillós o irracional, ja que pot arribar a dominar a l’altre individu. D’aquí prové la paraula que coneixem avui dia, “eròtic”.
Pensem quina definició s’ajusta millor a l’amor que representarà una bona base per una relació de parella estable.
Prendrem dos exemples de la literatura i de la mitologia.
Romeu i Julieta l’amor passional irracional adolescent que porta a la mort i/o a la destrucció de qui es deixa arrossegar per ell (eros)
Filemó (en grec antic Φιλήμων) i Baucis (Βαυκίς), són dos personatges de la mitologia romana que apareixen a Les Metamorfosis d’Ovidi com a exemple d’hospitalitat i amor. Filemó era un pagès molt pobre, casat amb Baucis, una dona frígia. Un dia van acollir a la seva cabana dos viatgers que recorrien Frígia. Eren Zeus i Hermes que visitaven la Terra disfressats de captaires. Els altres habitants de la regió no havien volgut acollir els dos estrangers, i només aquell matrimoni els va obrir la porta. El déus, enfurismats, van enviar un diluvi a tot el país, que va respectar la casa dels dos ancians. La barraca es va transformar en un temple. Zeus i Hermes els van voler concedir un desig, i ells van demanar ”Morir al mateix instant”. Els déus els van deixar arribar a molt, molt vells, i, quan va ser el moment, els van satisfer l’anhel, transformant-los tots dos alhora: Baucis en un til·ler, Filemó en una alzina, que s’aixecaven junts davant del temple que abans havia estat la seva cabana.
Aquest mite fa referència a la xenofília, l’amor (φιλία) als estrangers (ξένος), el contrari de xenofòbia. La llegenda de Filemó i Baucis fa referència en la literatura com a exemple de l’amor que sobreviu a la vellesa i dura fins a la mort. Goethe, Proust i Beckett van fer versions d’aquesta història. També va inspirar grans pintors com Rubens i Rembrandt i músics, com Gounod (òpera Baucis i Filemó).
Al cinturó d’asteroides del sistema solar n’hi ha un que duu el nom de Baucis.
Curiosament el matrimoni i/o parelles fetes sota la perspectiva de “l’amor” fracassen molt més que les parelles bassades en la conveniència.
Eros o àgape? Perquè? Pensem-ho.
Actualment el model de matrimoni ha canviat molt i s’ha diversificat. Però l’aspecte de donar suport social jurídic es manté.
¿Estoy en una relación sana?
in English: Am I in a Healthy Relationship?
Revisor médico: Amanda S. Lochrie, PhD, ABPP
Todos queremos estar en una relación feliz y sana. Pero como todas las relaciones atraviesan momentos buenos y malos, no siempre es fácil darte cuenta de que una relación no es sana.
Las relaciones sanas se basan en ciertas cosas como el respeto, la confianza y la amistad. También es importante que seas feliz con la persona que está a tu lado. Necesitas respetarte, confiar en ti mismo y amarte antes de poder amar a otra persona. Esto es lo que debes saber sobre una relación sana.
Eros o àgape? ¿Qué cualidades debe tener una relación sana?
Es posible que en las etapas iniciales de una relación, todo parezca perfecto. Pero a veces es simplemente la novedad de la situación lo que te hace tener una visión positiva.
Por lo tanto, piensa si tu relación tiene las siguientes cualidades:
Respeto. ¿Tu pareja te escucha cuando dices que hacer algo no te hace sentir bien y frena inmediatamente? El respeto en una relación significa que cada persona valora a la otra. Y también supone comprender los límites del otro y jamás ponerlos a prueba.
Confianza. Supongamos que estás hablando con alguien de tu clase y tu pareja pasa por allí. ¿Le molesta? Es normal sentir un poco de celos de vez en cuando; los celos son una emoción natural. Pero lo importante es cómo reacciona la persona a los celos. No hay manera de tener una relación sana si no confían el uno en el otro.
Honestidad. Esto va de la mano de la confianza porque es difícil confiar en alguien cuando uno de los dos no está siendo honesto. ¿Alguna vez descubriste que tu pareja te estaba diciendo una gran mentira? Por ejemplo, ¿te dijo que tenía que trabajar el viernes pero en realidad estaba en el cine con sus amigos? La próxima vez que te diga que tiene que trabajar te costará creerle.
Apoyo. Tu pareja no solo debe apoyarte en los malos momentos. Algunas personas son geniales cuando tu mundo se está destrozando pero no están tan interesadas en escuchar las cosas buenas que ocurren en tu vida. En una relación sana, tu pareja pone el hombro para que llores cuando descubres que tus padres se divorciarán y está allí para celebrar cuando te ofrecen el papel protagónico de una obra de teatro.
Equidad. En tu relación, es necesario dar y recibir. ¿Se turnan para elegir qué película ver? Como pareja, ¿pasan tanto tiempo con los amigos de tu pareja como con los tuyos? Si no hay un equilibrio, te darás cuenta. Las cosas se ponen mal rápidamente cuando una relación se convierte en una lucha de poder y una de las personas se esfuerza por imponer su parecer todo el tiempo.
Identidades separadas. Cuando comenzaron a salir, los dos tenían sus propias vidas (familias, amigos e intereses) y eso no debe cambiar. Ninguno de los dos debe hacer de cuenta que le agrada algo que en realidad no le agrada ni dejar de ver a sus amigos o abandonar las actividades que le apasionan. Y además ambos deben sentirse libres para desarrollar nuevos talentos o intereses, hacer nuevos amigos y seguir adelante.
Buena comunicación. ¿Pueden hablar y compartir las cosas que son importantes para ti? No ocultes tus sentimientos simplemente porque tienes miedo de que sea algo que tu novio o novia no desea escuchar. Y si necesitas tiempo para pensar antes de estar preparado para hablar, la persona correcta te dará espacio para que lo hagas.
¿Cuáles son algunas señales de una relación nociva?
Una relación es nociva cuando implica una conducta malvada, irrespetuosa, controladora o abusiva. (El maltrato puede ser emocional, físico o sexual).
En una relación nociva, una pareja puede hacer cosas como las siguientes:
- se enoja cuando no dejas todo por él o ella
- intenta alejarte de tu familia y de tus amigos
- te dice que jamás podrás encontrar a otra persona que quiera salir contigo
- desea que abandones una actividad, aun cuando te fascina
- te levanta la mano cuando se enoja, como si estuviera a punto de golpearte
Algunas personas se han criado rodeadas de este tipo de conducta y creen que es normal. No lo es. Tal vez deban trabajarlo con un terapeuta antes de estar preparadas para una relación.
Incluso si sabes que la persona que te está haciendo daño te ama, no es saludable permanecer en una relación abusiva.
¿Qué más debería saber?
Si la relación se siente como una carga o un peso en lugar de una alegría, tal vez sea el momento de pensar si se trata de una pareja saludable para ti. Una persona que no es feliz ni segura tal vez tenga problemas para formar una pareja sana. Y no te preocupes si eres tú la persona que aún no está lista para una relación. Lo estarás y puedes tomarte todo el tiempo que necesites.
Cuando estés en pareja, asegúrate de que la relación saque lo mejor de ambos.
Revisor médico: Amanda S. Lochrie, PhD, ABPP
Fecha de revisión: octubre de 2023
EL DIVORCI DELS PARES I LES CONSEQÜÈNCIES PER ALS FILLS
El nombre de divorcis i de separacions ha augmentat considerablement en els últims anys. Segons el Centre d’Investigacions Sociològiques d’Espanya, el nombre de divorcis havia augmentat un 47% i el de separacions matrimonials en més d’un 50%. Això significa que molts xiquets (els fills) estaran ingressant en situacions per a les quals no estan preparats. I encara que pensem que és millor que la parella se separa que continuen vivint situacions conflictives de convivència, indubtablement, una separació afectarà els seus fills. En tot cas, si el xiquet està vivint situacions no idònies, per exemple, de constants baralles, discussions, que acaben en maltractament, problemes d’alcoholisme o drogues, i que l’exemple del seu pare i/o mare no sigui el més adequat, serà més beneficiós per a ell que els seus pares se separen. Està comprovat que el xiquet pateix molt més en situacions en què els pares són infeliços junts que quan decideixen viure separats. Els xiquets volen sentir que els seus pares són feliços. És important considerar que, en prendre’s la decisió de separar-se, que s’analitza primer la relació amb els fills, els canvis que aquests poden patir, les raons que hauran de presentar als fills, i sobretot que la seua decisió no afecte ni comprometrà les necessitats bàsiques dels xiquets. El xiquet continuarà necessitant d’afecte, de cures, d’atenció, de suport, comprensió, etc. PARES SEPARATS I ELS FILLS Encara que separats, la parella ja no és una parella de matrimoni, però mai deixarà de ser una parella de pares per als seus fills. No es pot oblidar que els xiquets tenen drets i necessitats bàsiques com l’alimentació, l’allotjament, la cura quant a la salut, l’educació, la vestimenta, en resum, atencions de tota mena. Els xiquets només se sentiran segurs si existeix un clima de confiança, respecte, i d’afecte amb els seus pares. Considerant aquests drets, els pares haurien d’oferir una educació basada en valors com l’optimisme, la responsabilitat i la família, brindant als seus fills amb una convivència civilitzada, integradora i social, observant el comportament dels seus fills i estant al seu costat en totes les hores en les quals necessiten i no sols durant les establides visites. Tot això, a part de les obligacions econòmiques per a la manutenció de totes les necessitats bàsiques dels Excm. Ajuntament de Sagunt Departament d’Educació pag. 2 xiquets. NO S’HA D’ESTALVIAR ESFORÇOS PERQUÈ ELS FILLS ENTENGUEN LA DECISIÓ DELS PARES En general els divorcis són molt traumàtics per als fills, però si per als cònjuges és una cosa insuportable no separar-se, mantindre’Ns junts suposaria un engany als fills, una farsa, i probablement patirien molt més veient discussions diàries i una falta d’amor o afecte patent, que si el divorci es consumarà. És clar que el divorci no és bo, i moltes vegades, depenent de com es dona la separació pot significar un dolor difícil de superar per als fills. Sobretot, cal evitar ficar els xiquets dins del conflicte. Cal saber diferenciar entre la parella i el paper del pare i/o mare. COM EXPLICAR LA SEPARACIÓ DELS PARES L’ideal seria que els fills foren informats sobre la situació d’una manera adequada segons l’edat, que no es parlarà malament als fills del seu pare o mare, que es concedirà temps als fills perquè assimilen i entenguin la nova realitat, que els fills se sentiren segurs, i que tots tingueren una orientació professional i consells que els ajudaren a comunicar el problema. És important que la informació sobre la separació de la parella sigui donada al fill pels seus pares i no per terceres persones. CONSELLS PER A PARLAR DE DIVORCI AMB ELS FILLS • Expliqui al seu fill que papà i mamà ja no poden i no desitgen viure junts i que a partir d’ara viuran en diferents cases. • Parli amb els seus fills de la realitat de la separació tenint la cura de no culpabilitzar ningú. • asseguri repetidament als seus fills que tots dos pares els continuen volent igual o més que abans i que ell serà visitat pel pare o la mare que no tingui la seua custòdia. • Mantingui constants al màxim els aspectes habituals del seu fill: domicili, entorn, relacions amb els pares, col·legi, horaris, etc. • Assegura als seus fills que ells no tenen cap responsabilitat pel que ha passat, pel divorci. Ells no tenen la “culpa”. La culpa la té papà i mamà per igual. • Expliqui clarament que el divorci és definitiu. Que no existeix la possibilitat de tornar arrere. • Tracte de protegir les opinions positives que el teu fill tingui de tots dos pares. Excm. Ajuntament de Sagunt Departament d’Educació pag. 3 • Facilita la relació del teu fill amb el progenitor, sent flexible en els horaris, etc. • Tracte amb el progenitor no custodi tot allò relacionat amb l’educació, la salut, etc., del vostre fill. CURES DELS PARES SEPARATS QUE NO VIUEN AMB ELS FILLS • Els fills no són objecte. Lluita, no per apropiar-se d’ells i sí per la seua llibertat. • És necessari estar amb ells per a donar-los amor. • Lluita per ell mogut pel teu amor i no per l’odi o el rancor cap a qui li impedeix veure’l. • Els fills continuaran aprenent del teu comportament. • Porti’s bé. Si el que vol és respecte, respecte el seu fill. • Els fills necessiten el pare i la mare. No importa l’humiliat i desprotegit que es troba, ningú pot donar-li el que ell necessita sinó els seus pares. Per a ells el pare i la mare són únics i irreemplaçables. COM MÉS XICOTET SIGA EL XIQUET, MÉS DIFICULTATS TINDRÀ PER A ENTENDRE EL PERQUÈ DE LA SEPARACIÓ DELS SEUS PARES Quan un xiquet de quatre o cinc anys s’assabenta que els seus papàs se separen, hi ha un gran desconcert perquè ell encara no ho entén. Ell ha vist els seus pares sempre junts i es nega a admetre que aquesta situació canvia. Protestarà dia a dia de l’absència de l’altre, i insistirà que tornen a estar junts. Però tot això dependrà moltíssim de la forma en què es desenvolupa el procés de separació. Els pares no hauran d’estalviar esforços perquè els xiquets entenguin la seua decisió i els facin veure que és una cosa necessària. Com més menor és el xiquet, més dificultat tindrà per a entendre el que està passant a la seua casa. Davant de la situació de separació dels seus pares, molts fills es posen rebels, malcriats o deprimits, i aquesta situació fàcilment es reflectirà d’una manera negativa en el seu desenvolupament a l’escola, en el seu contacte amb la família, i en la seua convivència social, la qual cosa farà que passen a buscar altres eixides no adequades i beneficioses per als seus conflictes. En altres casos, les conseqüències venen després del divorci i la competència entre qui és millor, si el pare o la mare, segons el tracte que se’ls donen.
*Neus Colomer va néixer a Barcelona el 1954. És mestra, psicòloga clínica, logopeda, experta en peritatges psicològics i professora associada de la Universitat Autònoma de Bellaterra (Barcelona). Té consulta pròpia des del 1981 i, a més, dirigeix una escola municipal a Gelida (Barcelona). Col·labora a diversos mitjans (RAC1, Men’sHealth, Salut Vital, etc.) i és conferenciant de publicacions pedagògiques, tractant temes d’interès per a pares i professors.