LA PASQUA: CARTA ALS DESANIMATS QUÈ ÉS DIUEN INDEPENDENTISTES
Si ens fixem en la majoria dels mitjans, avui és la festa dels ous de xocolata moltes vegades acompanyats d’un conill també de xocolata encara que el comerç ha assolit glorificar-ho sota mil formes diferents moltes d’elles extremadament sofisticades (i cares). Amagats els ous arreu per la família els nens els tenen que trobar en un ritus anomenat “caça dels ous” (joc més popular a Europa que aquí)
Segons altres fonts més discretes i lluny de la moda, les Pasqües serien unes festes religioses encara que la majoria no ho creguin. Una, commemorada per els jueus, què és la sortida d’Egipte dels Hebreus esclaus del faraó conduïts per Moisès, l’altre per els creients cristians, la resurrecció del Crist crucificat a Jerusalem per ordre de l’invasor romà al inici de la nostra era.
Les dues festes celebren l’esperança d’un canvi en el ordre de les nostres vides. Una afirma que serem alliberats dels esclavatges, l’altre, que la mort no serà la fi de la nostra existència.
L’any zodiacal comença amb l’equinocci de primavera i la Pasqua té lloc en la primera lluna plena després de l’equinocci de primavera, estem doncs, en època de renovació i creixement.
Utopies diran els escèptics. Pot ser, però tot allò que canvia a la nostra vida no ens demostra que l’única cosa previsible en el curs dels esdeveniments no és precisament l’imprevisible?
Fent una pirueta màgica, o piruleta, al gust del lector, jo traslladaria lo dels jueus a Catalunya. Els catalans seriem els jueus esclaus (que els ñordos ja ens ho diuen) el Faraó seria el Deep State franquista imperant perpètuament salvatge, cruel i sobre tot boxí de llengües i cultures així com lladre espoliador vocacional. La fugida serien les ganes d’alliberar-se de la bestia cosa que farem més tard del que volíem i podíem gràcies al traïdor Junqueras que no para de donar compliment als acords que té amb els ñordos des de que va caure del cavall en conèixer a la Soraya S.S. a la que li resultà molt simpàtic quan li va prometre “l’alliberament” de Catalunya i el cap de Puigdemont fet que segueix sen el seu primer objectiu.
Lo del Crist al meu entendre és més profund en el temps ja que la promesa d’una existència sense fi la traduiria en lluitar la independència per els nostres fills, nets, besnets, etc. I això, febles, els que us desanimeu perquè estan tardant a portar-vos la independència al llit amb safata de plata és el que us tindria que moure sense caure en el desànim egoista en que esteu, si, egoista, perquè si deixéssiu de pensar només en vosaltres i ho féssiu en el futur dels que vindran darrere vostre, que al punt i a la fi és el futur de Catalunya, no cauríeu en la vergonya del desànim que us deshonra.
AU, BONA PASQUA, ANEU A MENJAR L’OU I A DONAR LA CULPA ALS ALTRES DE LA VOSTRA FALTA DE CONSISTÈNCIA
Jordi Ratés (menjador d’ous de Pasqua i indepe “inasequible al desaliento”)