2026-06-11 Pere i el Globalium
2026-06-11 Carme Ma. Carme Juncà. «Pere i el Globalium.» Centre cívic Cristalleries Planell. Les Corts. Barcelona. Sis del vespre. L’antropòloga Ens presenta el seu llibre Aproximació al Model Global de la Realitat, de Lluís Ma Xirinacs, https://xirinacs.cat/ Tesi doctoral, per part del filòsof, ex capellà, i místic, el Senador més votat al Senat espanyol. Tres vegades candidat al Premi Nobel de la Pau, que va obtenir una qualificació Summa Cum Laude en la seva tesi doctoral de filosofia per la Universitat de Barcelona. Una novedosa visió dinàmica inspirada en la filosofia Lul·liana. De Ramón Llull ( avui considerat fins i tot bàsica i pioners per la informàtica)…Comptem amb la presència de membres de La Fundació Randa Xirinacs, i el seu president Manuel García Sanz.
Pere i el Globalium
La explicació de Na Carme, és àgil, senzilla i pràctica sobre el model menor. «has de considerar també que, tot i que el segueixis sincerament i entusiasta, recolzant-te en el mètode científic, quan arribis a dalt, a la comprensió, hi trobaràs altra gent que no ha seguit el camí de l’experimentació, la ciència i la lògica i també hi ha arribat. A Occident ens costa d’acceptar-ho, ja que per nosaltres la ciència és central, però a Orient el veritable coneixement prové de la interiorització del subjecte.»…» -Un subjecte feliç és una persona tranquil·la, que agafa l’energia que li cal de la font inesgotable original que es diu Plasma i dempeus traça el seu camí amb un equilibri de forces entre la seva Intenció i la seva energia, per tal d’arribar a un altre replà: MON. I ho fa mentre està viu- va dir posant èmfasi en aquestes paraules.» Quan posem la Intenció sense tenir prou energia tenim un sentiment contrari a la Felicitat que es diu tristesa. Quan notem que aquesta energia que ens hauria d’emparar ens falta, ens sentim tristos. Estirem més el braç que la màniga. La cara de l’avi era seriosa. -Si de pujada cal la Intenció per construir un bon MÓN, per morir-se cal abandonar tota Intenció, tornar a Plasma i deixar-se consumir pel foc regenerador i etern. Jo soc l’alfa i l’omega diu el Senyor. Déu n’hi do!, avui, no?, va dir l’avi. -Sí, Déu n’hi do! – va dir en Pere.