Tant d’odi, per què?
Conferència a càrrec de la psicòloga Neus Colomer.
Neus Colomer va néixer a Barcelona el 1954. És mestra, psicòloga clínica, logopeda, experta en peritatges psicològics i professora associada de la Universitat Autònoma de Bellaterra (Barcelona). Té consulta pròpia des del 1981 i, a més, dirigeix una escola municipal a Gelida (Barcelona). Col·labora a diversos mitjans (RAC1, Men’sHealth, Salut Vital, etc.) i és conferenciant de publicacions pedagògiques, tractant temes d’interès per a pares i professors. !!!
TANT D’ODI PER QUÈ?
Conferència de la nostra companya psicòloga de luxe i Oscaritzada: NEUS COLOMER El proper dijous dia 18 a les 18,00h a CRISTALLERIES PLANELL (Dr. Ibáñez 38 / sobre la plaça de la Concòrdia)
Altres conferències de la psicòloga Neus Colomer, sobre el suïcidi,
APUNTS DE LA CONFERÈNCIA Tant d’odi per què?
Perquè tant
L’odi és un sentiment de profunda antipatia, disgust, aversió, enemistat o repulsió cap a
una persona, cosa o fenomen, així com el desig d’evitar, limitar o destruir el seu objecte.
L’odi es pot basar en la por al seu objecte, ja sigui justificada o no, o més enllà de les conseqüències negatives de relacionar-se amb ell. L’odi es descriu amb freqüencia com el contrari de o En canvi, l’escriptor EHe ‘Niesel considera la indiferència com l’oposat a l’amor.
L’odi no és necessariamentIfracic–)na o inusual. És raonable odiar persones o organitzacions que amenacen o fan sofrir, o la supervivència de les quals s’oposa a la pròpia. Les persones sovint odien el que s’oposa a la seva salut í benestar. Entré les coses odioses per a molta gent hi ha el el nazsme, el racisme, la g,u–erra, 1′ sciaitu+, el f2;enocidi i fins i tot el mateix odi.
Spinoza
- -L ‘amor és una alegria acompanyada per la idea d’una causa exterior.
VII-L’odi és una tristesa acompanyada per la idea d’una causa exterior.
L’enveja, la irrisió, el menyspreu la ira, la venjança i la resta afectes que es remeten a l’odi, o neixen d’ell, són dolents, et que és evident també per la Proposició 39 de la part 111 i la Proposició 37 d’aquesta part
Corolari 11: Tot el que ve de gust en virtut de l’odi que ens afecta, és deshonest, ia IrEstat
és injust. El que és evident també per la Proposició 39 de la part 111, i per les definicions
de «deshonest» i «injust» que es poden veure al Escoli de la Proposició 37 d’aquesta part
Nietzsche
Nietzsche es proposa estudiar quin és el significat originari en diverses llengües dels conceptes “Bo” i “Dolent”. La seva pretensió és tornar a capgirar els valors, la “transvaloració”: retornar al significat originari dels valors perquè ajudin a viure amb la màxima intensitat possible.
“La indicació de quin era el bon camí me la donà la pregunta sobre quin significat tenien pròpiament des del punt de vista etimològic els termes referents a allò que és “bo”, encunyats per les diverses llengües. En aquest punt vaig descobrir que tots ells es referien a la mateíxa transformació del concepte, que a tot arreu “noble”, “distingit”, en el sentit corporatiu era el concepte fonamental a partir del qual s’havia desenvolupat el terme “bo” en el sentit de “psíquicament noble”, de “generós”, de “psíquicament distingit”, de “psíquicament privilegiat”. Aquesta transformació, duta a terme d’una forma inevitable, va sempre acompanyada d’una forma parallela
d’aquella altra transformació que obliga els mots “vulgar”, “plebeu”, “baix” a convertir-se al cap ï a la fi en el concepte “dolent”.”
Crítica a l’utilitarisme: l’origen dels valors no es troba en la utilitat. La moral no és “la del més gran bé per al més gran nombre” pròpia de l’utilitarisme, sinó que l’origen dels valors positius son donats pels homes superiors (l’home creador, que posseeix una gran voluntat de poder) en oposició a tot allò que caracteritzarà l’home inferir (l’home ressentit, dèbil que accepta obeir cegament): {L’absència de dolor no ha de ser el fi de la vida; hem d’acceptar tant el dolor com el plaer; el dolor està vinculat a la creativitat]. Els nobles van considerar allò bo com el que ells feien i com a dolent el que feien els seus súbdits. L’origen del concepte “bo” s’ha de cercar en l’egoisme dels senyors.
Moral dels senyors enfront de la moral dels esclaus (guerrers sacerdots): Els sacerdots mobilitzen a tots els dèbils, malalts i fracassats contra els guerrers. Els sacerdots comprenien la bondat en termes de compassió, els guerrers la vinculaven a la força. La imposició de l’instint del ramat dels febles (oprimits, súbdits) va provocar el canvi del sentit original. Ha guanyat la moral de l’home vulgar i els senyors han perdut.
Moral del senyors: individualista, voluntat de poder, acceptació del plaer i el dolor, dominadors, existència plena, falta de compassió, creador dels seus propis valors.
Moral de l’esclau (sacerdots, jueus): gregari, por a la vida, evita la lluita, dèbil, voluntat d’igualtat, compassió, assumeix els valors que no ha creat.
“Han estat els jueus aquells qui amb una conseqüència aterridora i amb els ullals de l’odi més abisrnal (l’odi de la impotència) han gosat d’establir ï de mantenir la inversió de l’equivalència aristocràtica dels valors (bo = noble = poderós = bell = feliç = estimat per Déu), és a saber: “Els bons només són els desgraciats. Els bons només són els pobres, els febles, els humils. Els pietosos i els beneïts per Déu també són només els qui pateixen, els desposseïts, els malalts, els lletjos. Només ells obtindran la felicitat eterna. Al contrari, vosaltres que sou nobles i poderosos sereu per sempre els perversos, els cruels, els cobejosos, els insaciables, els ateus. Vosaltres sereu també eternament els dissortats, els maleïts i els condemnats…”.
- EI concepte “dolent” té un origen noble, allò que no eren ells (vulgars), El concepte de “pervers” té el seu origen en la moral de l’esclau, és conseqüència del ressentiment.
Tant d’odi per què?
Per tal de néixer, la moral dels esclaus requereix sempre en primer lloc un món contrari
extern, Psicològicament parlant, requereix estímuls externs per tal d’actuar en general. Radicalment, la seva acció és una reacció. El cas contrari s’esdevé en la forma noble de valoració: actua ï creix espontàniament, cerca la seva contraposició únicament per afirmar-se ella mateixa d’una manera encara més agraïda, encara més
joiosa. La seva concepció negativa referent a allò que és “baix”, “vulgar”, dolent” constitueix només una pàl.lida i tardana imatge de contrast en relació amb la seva positiva concepció fonamental, amarada per complet de vida i de passió: “Nosaltres els bons, els nobles, els bons, els bells, els feliços!”.”
Generalitat de Catalunya Departament d’Educació
Conductes d’odi discriminació: Tant d’odi per què?
Comportaments actituds individuals, sociais i instítucionals que propicien un tracte d’inferloritat a persones o grups socials pels seus trets o atributs (orientació afectivosexual, identitat o expressió de gènere, discapacitat física o psíquica, origen etnic, racial o nacional, sexe o qualsevol altre condició o circurnstància personal o social). En i’àrnbit escolar, totes aqueiles accions o omissíons que propicien un tracte d’inferíoritat a altres companys i companyes peis seus trets o atributs.
La paraula “discriminar” prové del Ilatí discriminare i en la seva primera accepció fa referència a seleccionar alguna cosa o algú excloent els altres. La segona accepció constata que discriminar és donar un tracte d’inferioritat a una persona per motius racials, religlosos, polítics o econòmics.
Les conductes d’odi discriminació de persones o grups consisteixen a marginar o excloure altres persones a causa de prejudicis, és a dir, creences o valoracions precipitades, sense fonaments ni certeses, sovint sense conèixer aquestes persones, i que influeixen condicionen els punts de vista les maneres d’actuar. Els prejudicis envers una minoria poden generar conductes aparentment inofensíves o de baixa intensitat com burles rumors. Els prejudicis poden portar inicialrnent a l’exclusió indirecta (si no hi ha obligació de tenir relació, s’evita el contacte), més endavant, a l’athament i la discriminació. Conèixer les
formes en què es posa de manifest la discriminació, pot ajudar a prevenir í a intervenir per tal de construir una societat més inclusiva.
Aquestes conductes van dirigides contra ets afectats a causa de la seva pertinença a un determinat grup, més que per la seva forma de ser o pensar. Això fa que la repercussió del mai tracte o de l’agressió transcendelxin la persona que directament pateix una situació d’odi i discriminació i afecti tot el col.lectiu del qual en forma part.
Les conductes d’odi i discriminació atempten contra eis principis d’igualtat i dignitat de les persones recollits en|aDeC|ananiódelmDretsHurnane(1Q4B\ientraotabyintenlacion@|8i normatives europees, espanyoles i catalanes. També en l’àmbit educatiu, ia Liei d’Educació de Catalunya (2009) i el Decret d’Autonomia de Centre (201 1) recullen els drets de l’alumnat a accedir a l’educació en condicions d’equitat i a gaudir d’igualtat d’oportunitats.
Una conducta molt estesa a les xarxes socials és el discurs de l’odi (hate speech). Aquest terme s’utilitza per referir-se de forma general a les expressions que inciten a la discriminació i la violència envers determinats col-lectius vulnerables. La Comissió Europea contra el Racisme < la intolerància (ECRI) del Consell d’Europa defineix la incitació a rodi corn “totes les formes d’expressió que propaguen, inciten, promouen o justifiquen l’odi racial, la xenofóbia, l’antísemitisme i altres formes d’odi basades en la intolerància expressada pel nacionalisme agressiu i l’etnocentrisme, la discriminació i l’hostilitat contra les minories, els
Generaiitat Catalunva
Departament d’Educació – Tant d’odi per què?
immigrants i fes persones d’origen immigrant”. Els usuaris de les xarxes socials que ataquen insistentment determinats collectius o es dediquen a provocar altres persones mitjançant comentaris insultants són coneguts com a haters o trols.
Tot que habitualment hom es refereix a la discilminació en sentit negatiu, existeix una mesura política anomenada “discriminació positiva” que consisteix a ajudar un col.iectiu desafavorit en la societat per tal que pugui assolir requitat social.
2 La Llei 11/2014.m& 10 d’octubre. oer a oarantir els drets de lesbianes. dais, bisexuals. transgèneres íntersexuaís per a eradicar l’hornofébia. la bifebía | la transfCbà defineix i’assetjament per raó d’orientació sexual, la identitat de gènere o l’expressió de gènere en el seu article 4g. com “qualsevol comportament, poasat en algun dels motius anteriorsi que tingui la finalitat o provoqui refecte d’atemptar contra dignitat d’una persona o la seva integritat física o psíquica o de crear-li un entorn intimidador, hostil, degradant, humiliant, ofensiu o molest.