RERUM NOVARUM: Deus Invictus, Gratia Plena.
Tot anava bé, fins que la llum de sobte, ja no arribava. Una llarga estona després, tan de sobte com va marxar, va retornar, els clics, piiips i els pilots encesos de nou, així o confirmaven, trencant el silenci imposat feia una estona.
O això semblava.
Però no tot s’havia restablert.
L’escala de Jacob intangible que m’unia amb la xarxa del bé i del mal, ja no hi era.
La pantalla de l’ordinador tenia un missatge fixat: No tens connexió amb la xarxa.
Home de poca fe i menys esperança com soc, vaig començar a veure la dimensió del problema, i no era pas petit.
En perdre l’accés a la xarxa, també em vaig quedar sense cobertura telefònica, i la possibilitat de trobar una resposta ràpida, consultant les FAQ d’incidències del proveïdor d’accés satel·lital.
Com que la solució al problema per la via tècnica estava ara per ara tancada, vaig intentar trobar-la des del punt filosòfic, donada la meva condició d’agrofilosof de guàrdia.
Pensat i fet, els clàssics antics, Sòcrates va optar pel suïcidi, i com ara per ara no ho contemplo, el vaig descartar, Plató, i les seves dues realitats i Aristòtil tot i la seva lògica i empirisme, no tenen una resposta tècnica a la tecnologia de més de dos mil anys després d’ells.
Quant als filòsofs de l’edat mitjana, poc a veure, amb la meva realitat, les Cinc Vies del Tomas d’Aquino demostrant l’existència de Déu mitjançant la raó, no em són útils.
Tampoc els posteriors, m’ajuden gaire, ni tan sols Descartes, sí en lloc del seu: Cogito Ergo Sum, hagués dit: Cogito, Ergo Coniungo, la cosa canviaria en positiu, ni tan sols Kant i el seu criticisme, em valen.
I sobre els més modernets, el Materialisme Històric del Carlos Marx avui convertit per bona part de l’autodenominada esquerra europea, un una mena de Materialisme Histriònic, m’és útil a l’hora d’entendre (si més no a intentar-ho) que té al cap l’amo dels satèl·lits un bilionari anomenat Elon Musk, que a parer meu té més a veure amb la realitat del superhome, tot i que penso que l’Elon cada vegada es creu més que és Déu. Això sí, amb permís del Déu dels Idiotes un tal Trump.
Ni tan sols pensant en el meu filòsof de capçalera i misogin en cap, l’Arthur Schopenhauer i la seva idea de la Voluntat.
Descartada la via filosòfica, vaig intentar trobar un lloc on m’arribes el senyal telefònic, i tot encomanat a Prometeu, vaig pujar al turó dels morts que tenim enfront de casa a veure si entrava en l’àrea de cobertura telefònica, i per sort, me’n vaig sortir, senyal intermitent, però prou bona per a entrar al FAQ de Starlink i obrir la incidència.
Una nova mostra que allò del Deus Ex Machina sol sorgir en els moments de dificultat.
Vint dies més tard vaig rebre dels EUA via Alemanya, un nou Kit de connexió portat per un dels moderns Pegasus, DHL Express.
La sorpresa en què en lloc del Router, em van enviar un kit complet, antena, router més font d’alimentació, i una nota amb un QR amb instruccions per tornar tol el Kit espatllat.
Això ha portat alguns inconvenients, donat que el nou kit requereix complements -anclatges nous- i tornar a tirar el cable de connexió antena router, ja que són diferents de l’anterior.
Ho complica una mica, però, en principi no hi ha més problema.
Il·lús de mi això creia.
Es veu que el fet de ser agnòstic, no et deslliura de la divina providència.
Quan el tècnic va aixecar la tapa de la xemeneia per treure i posar l’antic i el nou cable, va trobar-se amb una alegria indescriptible, que hi havia enganxat un rusc de vespes, vespes que pel que va semblar no els havia fet gaire gràcia que els hi moguessin la casa.
Sort que el tècnic va reaccionar més ràpidament que les vespes, va tornar a posar la tapa i fugir com un esperitat per la teulada i baixar dels 3 metres d’alçada per l’escala en un temps que els del Cirque Du Soleil encara no ho han pogut aconseguir mai.
RERUM NOVARUM: Deus Invictus, Gratia Plena
Tot això va passar a sobre de la teulada.
Però a dintre de la casa, la situació tampoc era plàcida.
Com va caldre fer un forat al cel ras del sostre per passar el cable de l’antena, algunes vespes van sortir per aquest forat i en pocs minuts, més d’un centenar volaven per l’interior de la casa buscant una sortida a l’exterior, cosa gens fàcil, donat que totes les finestres tenen mosquiteres la majoria fixes (quan vius al mig de la natura tens certes servituds), en aquest caos creixent vam poder ficar unes fulles de parer i tapar el forat provisionalment, treure una de les mosquiteres grans del finestral i tapar amb les cortines la resta a fi que només entres llum per la finestra sense mosquitera, facilitant la sortida de les iracundes vespes, i tot això es feia amb un esprai a una mà per allunyar-les de tu.
Vam haver d’esperar que es fes de nit, per tornar a pujar a la teulada i embolcallar amb plàstic la xemeneia, i ja
Un nou esport d’aventura: Antening
amb la llum del dia muntar la nova antena en un altre lloc.
L’endemà un cop fet l’espraiat preventiu del rusc, ja es va poder instal·lar l’antena i fer provisionalment les connexions corresponents per retornar la connexió amb la xarxa i accedir de nou a la normalitat anterior.
Una normalitat reconstruïda, sobre un genocidi de vespes.
Naturalment.
Joseph P. Lagar.
Agrofilosof de guàrdia.