En aquesta entrada copiem els articles que els socis han passat per WhatsApp i que poden voler recuperar algun dia.
“La figura que fa temps domina l’escena social és la de l’analfabet secundari. Li va bé, ja que no pateix per l’atrofia de la memòria que
presenta…Així doncs, no hem de preocupar-nos per ell. Contribueix al seu benestar el fet que l’analfabet secundari no té ni la més mínima idea que és un analfabet secundari. Es té per ben informat, és capaç de desxifrar les indicacions per a l’ús dels objectes que compra, els pictogrames i els txecs, i es mou en un món que l’aïlla hemèticament de tot allò que pugui inquietar la seva consciència. És impenssable que naufragi en el món que l’envolta. És aquest món el que l’ha produït i format per a garantir la seva estabilitat i permanència. L’analfabet secundari és producte d’una nova fase de la industrialització.”
Hans Magnus Enzensberger. (1929-2022).
Com ens diu Josep Igual, Hans Magnus Enzensberger, és assagista, poeta, narrador, un dels caps més ben moblats i suggeridors de l’Europa que no dorm.
#HansMagnusEnzensberger
Article de Jordi Sanahuja
31.05.2023 · 03:21 VilaWeb
El trastorn clínic que un Ego patològic pot desenvolupar té el nom de Psicòpata. La psicopatia té diversos graus, des del considerats normals als patològics. És difícil mesurar-lo de forma precisa i només hi ha mètodes aproximatius basades en tests de personalitat, com el test de Hare que puntua entre 30 i 40 i a partir de 30 és oficialment un psicópata. Per això, no podem dir del cert que Junqueras és un psicòpata, però sí podem establir-ho com a base teòrica per aprofundir en l’anàlisi dels fets. La diferència entre el psicòpata i el sociòpata és bàsicament que el psicópata neix i el sociòpata és fa durant el seu desenvolupament i amb l’acumulació d’experiències. Es podria anar a la biografia de Junqueras per esbrinar si es tracta de un psicòpata o d’un sociòpata, però tot indica, pel seu comportament i personalitat amable i manipuladora, que és un psicòpata. En tot cas, sigui un o l’altre, aquest trastorn és perillosíssim per diverses raons.
En el cas del psicòpata tenim els següents trets: no té empatia, sempre planifica els seus actes i poques vegades improvisa i busca integrar-se i camuflar-se socialment. El perfil característic queda definit per: egocentrisme (incapaç de veure el punt de vista de l’altre, narcisisme i sentiment de superioritat); sense empatia (no té capacitat per percebre el què l’altre sent i sense empatia no hi ha compassió, per contra sí entén el que l’altre pensa ja que no genera empatia emocional però si cognitiva); necessitat de satisfacció personal (té malmès els sistema de recompensa i només està pendent del què ell vol i no del què els altres necessiten); encant personal (mostren una aparença oberta i segura i utilitzen aquestes habilitats de forma premeditada per adaptar-se i assolir els seus fins); necessitat de control (obsessió per dominar a les persones i les situacions. Ho aconsegueixen mitjançant la manipulació, l’abús i la mentida).
Per contra els sociòpates, tenen una base d’impulsivitat, poden ser empàtics amb el seu cercle personal i les seves conductes criden l’atenció i resulten estranyes al ulls dels altres.
No hi ha solució per “curar” aquesta psicopatologia, ja que ells es creuen superiors i no en son conscients. De fet, Junqueras ha dit en públic, en una entrevista amb Vicent Sanchis, que es considera una molt bona persona i Rufián l’ha definit com “Junqueras és Amor”. Per contra, i només tenint en compte el seu comportament, Joan Ramon Resina ja va catalogar la seva deriva com “El Junquerisme és rancor”. La rancúnia és filla de l’odi que li provoquen les persones que li poden treure protagonisme, com Puigdemont, i va vinculada a la seva personalitat de psicòpata.
En els darrers mesos que van des del setembre en que vaig fer la publicació del comentari fins avui, em segueixo trobant que no hi ha ningú que doni una explicació clara i coherent sobre la forma de actuar de Junqueras. La majoria -Rahola, com l’exemple més popular, i un gran nombre de periodistes independentistes- pensen que el seu comportament es deu a canvi de la concessió dels indults, uns altres pensen simplement que és un traïdor, i les raons poden ser diverses: ha prioritzat el partit per sobre la independència, està sotmès a un xantatge (Pegasus) o és el seu ego (rancúnia i passió incontrolable pel poder segons Joan Ramon Resina).
Doncs bé, cap d’elles encaixa amb l’excepció d’un ego patològic (psicopata o sociopata), què és probablement al què es refereix Resina, encara que no esmenta la paraula. Jo ara defenso aquesta hipòtesi per sobre del infiltrat que vaig introduir fa 8 mesos.
A continuació explicaré la cronologia dels fets amb la hipòtesi que es tracta de un psicòpata i el per què no encaixa ni amb els indults ni amb cap possible xantatge:
Si ens remuntem al novembre del 2014, quan Mas va convocar la consulta no vinculant, o a principis del 2017 quan Junqueras va anar a Madrid a veure a la SSS en secret o en tota la seva darrera legislatura des de l’octubre del 2015 fins al referèndum durant la qual no va preparar cap de les estructura d’Estat, l’actitud de Junqueras no tenia res a veure amb els indults ni amb Pegasus. Res d’això hi era i ja Junqueras actuava de forma incomprensible. Fer-ho amb la conformitat del seu partit només s’explica per la capacitat del psicòpates de seduir amb el seu encant personal i manipulació. Des de l’inici l’ha mogut la seva lluita contra Mas primer i Puigdemont més tard que li treien el protagonisme que Junqueras pensa que només ell mereix. La rancúnia com ho definia Resina. Aquest és el motor que l’ha mogut fins avui i el continua movent.
Cadascuna de les seves accions posteriors (acusar a Mas de no fer un referèndum vinculant, no voler anar amb llistes conjuntes a unes eleccions plebiscitàries, no prepara les estructures d’estat ordenades per Puigdemont, rendir-se a la judicatura quan havien quedat en marxar al estranger, no proclamar Puigdemont President de la Generalitat mitjançant Torrent, acceptar els indults i no aguantar a obtenir l’amnistia, la taula fake de diàleg, el acord fake de claredat, el suport a Pedro Sánchez a canvi de res per estabilitzar Espanya, la defenestració de Torra i Borràs, no voler veure a la dona de Puigdemont a la presó, no visitar a Puigdemont a Waterloo ni contestar les seves cartes a la presó, no participar en el Consell de la República, intentar boicotejar les manifestacions del 11 de Setembre i del 1O, controlar Òmnium, voler dinamitar la ANC, promoure lleis que van en contra dels drets civils, control del mitjans de comunicació, demonització de Tweeter, acusar d’independentisme màgic JxC, dir que Pegasus no l’afecte perquè no té res a amagar, no dimitir quan has tingut una patacada històrica, etc, etc i ara, que vindran les resolucions judicials europees que poden donar força al moviment independentista, no hi ha ningú que no tingui clar que les boicotejarà de la manera més perjudicial possible per a nosaltres. En definitiva, tots, tots aquests posicionaments es poden explicar només si tens en el punt de mira perjudicar al màxim als qui consideres els teus competidors que et treuen protagonisme, Mas, Puigdemont o qualsevol altre que tingui a veure amb aquests, ja sigui directament o col·lateralment. La capacitat per seguir manant, malgrat els reiterats fracassos tampoc s’explica si no tens una personalitat psicòpata, ja que tens a tothom controlat i atemorit.
En definitiva, els indults tenen un recorregut molt curt (igual que el possible xantatge de Pegasus) que no expliquen la major part del temps de les accions produïdes en el període que va des del 2014 fins la presó a finals del 2017. La lluita per l’hegemonia del partit és un mer instrument que Junqueras utilitza per cohesionar la cúpula de ERC i el infiltrat és inversemblant. La resposta al comportament de Junqueras i d’ERC és l’Ego patològic (psicòpata) i no té solució. No és de fet una malaltia mental, és un desordre de la personalitat i per apartar-lo de la política, no podem fer altres cosa que buscar la seva irrellevància. La conscienciació i la denúncia constant és la nostra millor eina perquè això passi i la gran activitat dels independentistes a les XXSS ho fa possible. La bombolla de Tweeter tant denunciada per ERC és una realitat que els hi ha esclatat a la cara i que ha incidit molt positivament en la seva desfeta.
L’escenari ha canviat després de les darreres eleccions i hem de persistir per portar a ERC a la irrellevància o per pressionar de totes les maneres possibles a Junqueras i a la cúpula del partit més compromesa amb ell a dimitir. Prefereixo molt més la segona opció però es fa molt difícil creure que Junqueras abandonarà voluntàriament el vaixell, ja que probablement abans de marxar enfonsi del tot el partit.
Pot semblar que tot això és irrellevant, però és d’una gran importància en la presa de decisions. Ara mateix, JxC ha ofert anar plegats a la convocatòria d’eleccions legislatives espanyoles. Sabent tot el què ara ja sabem de ERC i Junqueras aquesta proposta és un suïcidi. Saps que Junqueras no és de fiar en absolut i que quan més mal et pugui fer et trairà.
Equip Editorial de Àgora Quàntica
