Conversa amb Òscar Garcia
ÀQ: Com ens hem d’adreçar a tu?
ÒG: Em dic Òscar, digueu-me Òscar, sóc una persona normal
ÀQ: Perdona, em referia al tractament formal, t’hem de dir Mossèn?
ÒG: No, no, jo no sóc sacerdot sinó frare, ha acabat el noviciat fa poc i, si Déu vol, a l’octubre faré els vots simples davant el nostre Provincial. El tractament formal seria Fra Òscar. Alguns frares reben l’orde sacerdotal però això no canvia el tractament, nosaltres som framenors de l’orde caputxina. El nostre fundador va ser Sant Francesc d’Assís.
ÀQ: Us trobeu amb interès per part dels joves que recerquen una vida més espiritual?
ÒG: És cert que hi ha crisi de vocacions, són ben pocs els joves que demanen entrar a la vida religiosa. Potser durant anys no hem sabut comunicar el nostre missatge a la societat, mentre que altres corrents espirituals han fet un bon «màrqueting» durant anys. També els mitjans han difós una imatge força distorsionada de la realitat cristiana i, segons sembla, de vegades de forma deliberada.
ÀQ: En el recent Motu Proprio el Papa Francesc ha destacat el Carisme de l’Opus Dei, què vol dir el Carisme?
ÒG: Durant el segle XX van sorgir moviments suscitats per l’Esperit Sant que tenien la missió de renovar el catolicisme a la societat europea. Cadascú tenia la seva pròpia personalitat, els seus trets característics sempre dintre del marc general del catolicisme. En el cas de l’Opus Dei és conegut que promouen la santificació per el treball al mig del món.
Conversa amb Òscar Garcia (continuació)
ÀQ: però en aquest Motu Proprio el Papa ha determinat que el Prelat de l’Opus no serà Bisbe i que l’Opus Dei passarà a dependre del Dicasteri del Clergat.
ÒG: Probablement això és un cert càstig, un avís correctiu de que han de limitar la seva acció al seu àmbit propi. L’Opus i altres grups han tingut molta tendència a la desobediència, especialment des que van agafar certa rellevància a la societat. Moltes veus han demanat una intervenció vaticana des de fa temps i sembla que tot això està relacionat amb aquest tema. Són els abusos de consciència.
ÀQ: Això pot representar la fi del cisma que podia provocar l’Opus Dei? Perquè el Prelat de l’Opus Dei podia ordenar els seus propis sacerdots, oi?
ÒG: Només un bisbe pot ordenar sacerdots, un Prelat no ho pot fer. Sí, pot representar la fi d’una etapa de desobediència, al menys interna, i la tornada a una línia més conforme a la norma. Durant anys l’Opus ha defensat pertànyer a l’estructura jeràrquica de l’església, tot i que l’església ja s’havia pronunciat fa temps oficialment sobre el tema. La incidència del Papa Francesc sobre el Carisma torna sobre el mateix. Ja el cardenal Ratzinger es va enfrontar a aquest desig de l’Opus de convertir-se en una mena de diòcesi.
Per dir-ho clarament: hi ha una deriva sectària i potser això és el principi d’aquesta remodelació necessària de l’Opus Dei.
https://www.naciodigital.cat/noticia/238789/ultims-frares-franciscans-lleida
Heu d'a href="https://agoraquantica.cat/wp-login.php?redirect_to=https%3A%2F%2Fagoraquantica.cat%2Farticles%2Fconversa-amb-oscar-garcia%2F%23respond">entrar per publicar un comentari.