Propera trobada que us recordo que serà el proper dia 21 de Març a les 19,00h via Zoom sobre la problemàtica energètica seguint la pauta proposada per Lluís Bassas:

https://us02web.zoom.us/j/85148357894?pwd=TTlMUkcxYmZMcFFNZzZqNC9JZ0E4dz09

ID de reunión: 851 4835 7894
Código de acceso: 328632

Amb el títol és “Nuclears si, nuclears no; Problemàtica energètica”

“Visió prospectiva del món” del llibre El Món Futur Immediat, en el que el punt c. tracta de manera sucinta la meva visió sobre la problemàtica energètica.

Aquest seria el text base sobre el que tractaríem en la primera sessió que vàrem acordar preparar.

Com comentàrem a la reunió passada, seria bo poder convidar a un expert en energia que ens afermés en la discussió. Però donat que tots som grandets i tenim força criteri propi, a més que cercar i convèncer algun expert de nivell per a que accepti la nostra invitació, si us sembla bé podríem tirar pel dret entre nosaltres i comentar i aprofundir en les nostres opinions sobre el text senzill plantejat sobre la problemàtica energètica, per a centrar encara més la qüestió i aleshores, cercar de manera ja molt dirigida l’expert que més ens interessés.

31 

Visió prospectiva del món 

La situació actual i l’estat de les coses al món, les constatacions exposades com a mostra al principi del capítol anterior, i la direcció que hom intueix prendrà el moviment psicològic tant individual com col·lectiu de les societats en l’evolució dels fonaments del paradigma actual, tot plegat, malgrat penso que de lluny encara no comprès ni assumit, potser ni tan sols intuït, per els detentors actuals del poder, tampoc aparentment del poder polític, tots ells, semblaria, entestats a cercar i planejar solucions dins els límits i els prejudicis que provoca aquest paradigma obsolet, que penso resta demostrat que hauríem de sentir-lo superat ja definitivament, fa albirar, des d’una visió positiva i tanmateix optimista, uns canvis molt profunds i essencials que donaran llum a l’arrelament d’un nou paradigma sobre el qual els països i llurs societats hauran de construir els nous sistemes polítics, socials i econòmics.

Hom assolirà aquest nou paradigma, crec que de forma disruptiva, jo diria dins una singularitat universal, si som capaços els éssers humans (1) d’anar incorporant a les nostres consciències l’assumpció de les conseqüències i possibilitats que duu aparellades la realitat del món assolit fins ara, (2) de deixar enrere els complexos de consciència associats a les condicions limitatives ancestrals i del passat, i (3) de tenir la integritat i el coratge d’aplicar honestament el seny a la recerca de veritables solucions a les nostres inconsistències i problemes immediats, tot assumint els canvis psicològics radicals que aniran apareixent dins les nostres societats. 

En el cas contrari, si “no fem el salt”, si no passem a, diríem, “una octava superior”, si ens capfiquem a cercar solucions de la situació actual amb els mètodes i estris tradicionals, ancorats com estem en l’ancestral por encegadora per la supervivència, que duu al conservadorisme extrem en tots els nivells i categories socials, i en els històrics i histèrics prejudicis classistes, ètnics i culturals, la capacitat de les armes de destrucció massiva, també d‘alienació social massiva, ha esdevingut tan descomunal que l’apocalipsi mundial de la nostra civilització i de la nostra espècie és al nostre abast, i, malauradament si no hi posem en joc tot el nostre seny, pot esdevenir el nostre destí comú.

El món futur immediat; Problemàtica energètica

LB

32 

Deixant de banda aquest possible camí autodestructiu, i seguint la visió esperançadora i optimista, i fins i tot, jo diria, molt engrescadora, del futur immediat, de l’avenir per a la nostra civilització, els canvis psicològics en els éssers humans s’han d’anar donant d’una manera urgent i esglaonada, a mesura que hom posa remei a problemes concrets col·lectius, mitjançant solucions polítiques justes i assenyades, radicals incontestablement, alhora que originals i innovadores. És clar, doncs, solucions distintes completament de les tradicionals basades en els prejudicis propis del paradigma vigent, fent passes discretes, veritables “salts quàntics” legals, que sacsegen els usos i costums tradicionals i desperten de sobte les consciències col·lectives en la direcció correcta.

Per tal de poder entomar aquestes transformacions polítiques, socials i econòmiques, cal primer fer un exercici de prospecció futura, sobre quins podrien esdevenir els trets que plausiblement caracteritzarien aquest món futur, més o menys immediat però que indubtablement ja anem fonamentant avui mateix, i que, partint de la situació actual que hem descrit i que experimentem dia a dia, podríem deduir. Trets tècnics, polítics, socials, empresarials, trets en definitiva que col·locats com en un quadre gràfic ens donin una imatge de com pot ésser aquest món pròxim. I, pensant-hi, deduïm el següent:

  1. L’increment dels costos relatius, directes i induïts, de l’energia, la Problemàtica energètica i la logística, afegit a la reducció dels avantatges de les economies d’escala que resulta dels avenços tecnològics, i l’enfortiment de les consciències d’identitat dels pobles dins les diferents regions del món, faran que hi hagi en la majoria dels sectors industrials una re-localització generalitzada de manufactures, que en el darrer quart del segle XX i primers anys del XXI varen establir-se majoritàriament a països emergents de regions allunyades per tal d’explotar massivament llur mà d’obra barata.

És a dir, un gran nombre de noves unitats productives altament tecnificades, molt flexibles i adaptables a canvis sobtats als mercats, de grandària limitada, i molt

adients per a servir eficaçment les demandes dels mercats regionals propers, mitjançant xarxes de cadenes logístiques que permetin optimitzar els costos d’immobilitzat, costos tant econòmics com mediambientals, tant al llarg de la seva 

distribució com del seu emmagatzematge. 

El món futur immediat 

LB

33 

La disponibilitat de tècniques de processos fabrils, d’automatització i de robotització cada dia més sofisticades i més assequibles, i les demandes més personalitzades i caracteritzades dels mercats regionals i locals, farà que aflorin emprenedors nous però també emprenedors descendents d’empreses tradicionals que posin el seu enginy, la seva voluntat i la seva ambició a la realització dels seus projectes innovadors d’una manera desenvolupada, cooperativa i desinhibida, i amb col·laboracions igualment innovadores i atractives tant verticalment, cadenes de valor productives, com horitzontalment, cadenes de valor comercials, d’ús i de gaudi.

  1. L’impacte territorial i mediambiental de la vida i de la mobilitat individual de les persones, junt amb l’alt valor que se li donarà a l’energia, i finalment la presa de consciència sobre tota la problemàtica que de tot això se’n deriva, durà a que el món, naturalment començant per els països més desenvolupats, però hi seguiran tota la resta, es plantegi una enorme i profunda transformació dels nostres pobles i ciutats, re-dissenyant, re-urbanitzant, re-tecnificant i re-construint carrers, barris, edificis, cases, habitatges, botigues, oficines, tallers, etc., fent servir, aplicant i instal·lant tota la bateria de nous mitjans, procediments, equipaments, estris i materials, tots ells altament tecnificats, ergonòmics i eficients, i en permanent evolució.

Tota aquesta transformació ens durà a anar desenvolupant urbs, petites, mitjanes i grans, intel·ligents i eficients, el que ja coneixem amb el mot màgic anglès que ja hem citat més amunt, “smart”, que conté tots els atributs vinculats a la funcionalitat i a l’eficiència de l’objecte que hom qualifica. I així, doncs, ja parlem avui dia dels nostres desitjos de “smart-cities” o “smart towns” o “smart houses i smart-homes”, però també d’urbs verdes, i parlem dels nostres desitjos de “green-cities”,“green towns” o fins i tot de “green houses i green-homes”.

En definitiva, a cada dia que passa les nostres vides s’aniran desenvolupant més, i quan més avança més acceleradament de forma generalitzada, en “urbs intel·ligents, austeres i verdes“, és a dir, socialment racionals, confortables i segures, i mediambientalment sostenibles. 

El món futur immediat; Problemàtica energètica

3

  1. c. La Problemàtica energètica serà cavall de batalla important a curt termini.

Les noves tecnologies i la digitalització que s’estan introduint acceleradament de forma tan intensiva com extensiva en tot el nostre món civilitzat requereixen, exigeixen i depenen d’una sola forma energètica inexcusable, insubstituïble, permanent, suficient, confiable i garantida: la energia elèctrica.

L’explosió dels darrers temps en el mercat de les energies guanyades de fonts renovables i les controvèrsies mediambientals i econòmiques de l’explotació d’aquestes i de la de recursos energètics d’origen fòssil, unit òbviament als immensos interessos econòmics associats per part de tots els jugadors financers globals que hi participen, ja estan duent-nos a viure avui múltiples excessos en les polítiques energètiques als diferents països, els quals majorment resulten força inconsistents tant mediambientalment com financera, i a la sobreactuació populista i desvergonyidament interessada i conceptualment tergiversada dels diferents grups i cercles d’interès, ‘lobbies’, actuants permanents sobre l’opinió pública a través dels respectius mitjans afins, i representants d’interessos contraposats però tots sense excepció finalment moguts per l’interès espuri dels diners, siguin aquests per interessos o per necessitats, tots ells inconfessables que convergeixen i entrecreuen tan sovint com calgui en llurs respectius posicionaments: els varis lobbies representants del capital financer, de les indústries energètiques i dels privilegis classistes, i els varis lobbies representants de la preservació de les seguretats dels pobles, medi ambientalistes i pacifistes.

Al final, el resultat de tanta controvèrsia acaba, de moment encara avui, resultant contrari a l’avenç dels temps i a les preservacions del nostre hàbitat natural: el capital camaleònic i poderós sempre se’n surt amb avantatges; el bé comú, el de tots, expressat en preus i accessibilitats energètics i en preservació ambiental, en surt sempre afeblit.

Els prejudicis que afecten la problemàtica energètica d’origen nuclear, del tot justificats des del punt de vista històric, militarista, polític i afectiu, però totalment fora de tota justificació tecnològica i mediambiental, fan que aquesta tecnologia es vagi desenvolupant sigil-losament sota l’aixopluc dels estats nacionals més poderosos. 

El món futur immediat; Problemàtica energètica

35

També es desenvolupa, però amb lentitud per el repte tecnològic en si que representa i també amb un cert fre posat a la inversió pública internacional, la posada a punt de la generació energètica clau i definitiva: la fusió nuclear, inesgotable, assequible i neta. Perdre el tren del desenvolupament, la recerca i la innovació en la tecnologia nuclear significa donar als estats nacionals més poderosos i al capital financer que s’aixopluga en ells la clau definitiva del coneixement per l’accés a les fonts inesgotables i permanents de l’energia neta. 

Tanmateix, no tinguem cap dubte de que el problema de la disponibilitat permanent i segura d’energia s’acabarà resolvent a mitjà-llarg termini, i hi confluiran sobre tot les realitats dels avenços tecnològics, però també els interessos del capital financer tant com els interessos socials i ambientals. El resultat final serà l’abandonament definitiu, per costos d’obsolescència davant les tecnologies més avançades, de l’exploració i explotació dels recursos energètics fòssils. 

El model resultant consistirà en una generació i abastiment energètic mixt, tecnològicament avançat, mediambientalment sostenible i econòmicament assenyat 

Aquest model podria ser similar al següent:

  1. Energia neta i guanyada de les fonts energètiques renovables actualment ja explotades, solar i eòlica principalment, per a tots els subministraments fins allà on llur disponibilitat ho permeti al llarg del temps, amb generació localitzada pràcticament ad hoc, és a dir, en el lloc i el moment de consum, o si més no, propera, fixa o mòbil, i amb capacitats d’emmagatzematge limitades i connexió permanent a les xarxes de distribució. Aquestes fonts d’energia es concentraran localment en horts solars i eòlics a terra ferma i al mar, amb les limitacions assenyades que establim d’impactes ambientals, i sobretot, però, en tota mena d’elements de les infraestructures i construccions immobles, façanes i teulades i terrats d‘edificis, naus industrials i habitatges, vies de comunicació física com carreteres i ferrocarril, promovent i optimitzant l’auto-abastiment.

36 

  1. Energia neta i d’origen renovable produïda per fusió nuclear que subministrarà l’energia de base necessària, el gruix del fluid elèctric, amb grans centres de generació elèctrica per a l’alimentació regional i supranacional, repartits geo-estratègicament per tot el món, i amb extenses i denses xarxes de distribució d’alta eficiència. Aquesta font d’energia anirà substituint els actuals centres de producció: en primer lloc els que restin de combustió de recursos fòssils més ineficients i contaminants, carbó i fuel, després i finalment de forma progressiva, de manera conjunta i alternativa en funció de conveniències tècniques i de inversió a cada lloc i moment, els cicles combinats de gas natural, més eficients i menys contaminants, i els centres d‘energia nuclear de fissió convencionals amb tecnologies d’últimes generacions, avui en operació, o encara dissenyant-se i en construcció, també reutilitzant com a combustible els residus nuclears més contaminants, a mesura que arribin al seu límit de vida útil.

iii. Energia d’altre origen, localitzades i de menor abast, com les hidràuliques ja construïdes i excel·lents com emmagatzematge d’energia totalment neta, i les procedents de la combustió de biomassa o de hidrocarburs produïts per síntesi, energia que es pot emmagatzemar però mediambientalment pol·luent, per a fer front a puntes de consum locals o valls aleatoris en la producció energètica de font renovable, i que les facin aconsellables o siguin imprescindibles, en centres mancomunats i amb xarxes de distribució locals interconnectades. 

És un model de llarg abast que podria ser l’esquelet conceptual bàsic, al qual s’arribaria perquè fa sentit. Altra cosa és la situació geopolítica que es vagi produint, donat que s’intueix que mentre l’energia de fissió nuclear es pot produir en contínues però reduïdes quantitats en centrals molt petites, la consecució de l’energia de fusió nuclear seria a escales superiors produint quantitats exorbitants que podrien excedir en molt les necessitats energètiques de fons de petites regions com, per exemple, conformen els actuals estats de la Unió Europea. D’aquí que els futurs centres de generació energètica a partir de la fusió nuclear parteixin apriorísticament d’acords internacionals que avui dia encara es veuen llunyans.

 

Lluis Bassas Arenillas
Lluis Bassas Arenillas