ELS DÉUS DE L’OLIMP DE L’ASTROLOGIA
Sebastià Robí
Conferència a càrrec de l’astròleg Sebastià Robí que tindrà lloc el proper dijous, 17 de març de 2022 a les 18h. al
Centre Cívic Cristalerías Planell
Carrer del Dr. Ibáñez, 38, 08014 Barcelona. A Les Corts, al costat de la plaça de La Concòrdia.
ELS DÉUS DE L’OLIMP DE L’ASTROLOGIA
Sebastià Robí
És sabut que Mesopotàmia, concretament Babilònia, representa l’inici formal de l’astrologia perquè entre el Tigris i l’Èufrates, a través de les tauletes trobades d’escriptura cuneïforme (4000 aC), s’adjudica a cada un dels planetes un déu determinat. Abunden textos epistolars que tracten d’afers polítics, administratius, cortesans, astronòmics o de màgia però destaquen els poemes mitològics procedents d’una redacció amb aportacions cosmogòniques i astrofísiques. Les velles constel·lacions, els estels i els planetes són transformats en herois, monstres o símbols extrets de la seva riquíssima tradició mítica. Però els grecs van més enllà i els doten qualitats divines, expliquen que l’Olimp planetari necessitava expulsar els Titans abans d’instaurar Júpiter, l’ordre i la justícia còsmica. Plutarc deia que la divinitat desitja el descobriment de la veritat: “La veritat és allò més august que pot concedir la divinitat. Déu cedeix tots els béns als homes per emplenar les seves necessitats; però en comunicar-los la intel·ligència i la seva saviesa els permet ser partícips dels atributs que li són propis i dels que fa constant ús. No és la plata ni l’or el que constitueix la felicitat divina; el que estableix el seu poder no és el tro ni el raig, sinó la ciència i la saviesa.” Segons Reuchlin: “La raó per la qual l’Olimp ha rebut el seu nom, és que resplendeix tot enter i és tot enter presidit i manat per Júpiter, o millor encara, és tot el que el mateix Júpiter és. […] La seva condició, dic jo, es rebre les formes simples, immaterials o individuals. […] En efecte, el cel incorpori del món mitjà i l’Olimp invisible dels benaurats, no admet cap impuresa. Així doncs, cal defugir els vicis i abraçar les virtuts. Després la salvació dels homes és la misericòrdia de Déu. Per això cal honorar la divinitat i pregar els éssers superiors per a que acabin la nostra obra, ja que llavors no és rebut res de corpori, de material, de mesclat. […] Aquí està el ver Olimp, no l’imaginari ni el poètic, no el que gira, en tant que és posat en moviment i no s’atura mai.” Els primers grecs i macedonis hel·lenitzats que s’instal·len a orient aporten per mediació de les conquestes d’Alexandre una llengua, un bagatge cultural i una cosmovisió que sembla una ceba. Es tracta d’una esfera amb diverses capes, set, una per cada planeta i una vuitena per les estels zodiacals. Especialment a partir de Plató, anirà imposant-se la creença de que l’ànima, a fi d’encarnar-se baixa del vuitè cel per insuflar vida en un nou cos i adquireix així les virtuts i els defectes de cada esfera planetària que recorre en el seu descens. L’astronomia i la geometria pitagòrica afavoriran després la difusió de l’astrologia. Per tal de diagnosticar o prescriure remeis els metges solien auxiliar-se d’ella. Cal recordar també que la medicina tradicional mai va separar-se de l’astrologia i que els mites, com diu Edward F. Edinger, no són històries d’esdeveniments remots del passat; són drames que vivim nosaltres de forma reiterada en les nostres vides i en allò que veiem al nostre voltant.