029 – LA DURADA DELS MESOS HEBREUS
Secció setmanal de difusió de l’astrologia tradicional a càrrec de l’astròleg
Sebastià Robí
| En Els Ulls de l’Esperit oferirem els elements fonamentals del simbolisme astrològic i la seva relació amb altres qüestions com són els enigmes que participen de la tradició essencial de la vida: |
029 – LA DURADA DELS MESOS HEBREUS
Segons l’etimologia de Sant Isidoro1: “Mes es una palabra griega derivada del nombre de la luna, que en griego se llama méne. De ahí que, entre los hebreos, los meses en su genuina concepción no se computan por la órbita del sol, sino por el ciclo de la luna, que va de nueva a nueva.”
El calendari hebreu és un calendari lunisolar, és a dir, que es basa tant en el cicle de la Terra al voltant de Sol (any), com en el de la Lluna al voltant de la Terra (mes). La versió actual, per la qual es regeixen les festivitats jueves, fou conclusa pel savi Hil·lel II als voltants de l’any 359, com a reforma del calendari hebreu antic, però no fou aplicada a la pràctica, com a mínim, fins al segle XI. Aquest calendari es basa en un complex algorisme que permet predir les dates exactes de la lluna nova, així com les diferents estacions de l’any, basant-se en càlculs matemàtics i astronòmics, i prescindint de les observacions empíriques que foren vàlides fins aleshores.
En base a aquest algorisme la durada dels mesos hebreus oscil·la entre els 29 i els 30 dies, de la següent forma:
01. Nisán (30 dies) ( ניסן, anomenat també Abib – אביב ) – març o abril.
02. Iyar (29 dies) ( אייר ) – abril o maig
03. Siván (30 dies) ( סיוון ) – maig o juny
04. Tamuz (29 dies) ( תמוז ) – juny o juliol
05. Av (30 dies) ( אב ) – juliol o agost
06. Elul (29 dies) ( אלול ) – agost o setembre
07. Tishrei (30 dies) ( תשרי ) – setembre o octubre
08. Jeshván (29 o 30 dies) ( חשוון anomenat també Marjeshvàn – מרחשוון ) – octubre o novembre
09. Kislev (30 o 29 dies) ( כסלו ) – novembre o desembre
10. Tevet (29 dies) ( טבת ) – desembre o gener
11. Shevat (30 dies) ( שבט ) – gener o febrer
12. Adar (29 dies) ( אדר ) – febrer o març
1 SAN ISIDORO DE SEVILLA, Etimologías, Tomo I, Ed. BAC, Madrid, 1982. p 543.