Mitologia planetària

009 – MITOLOGIA PLANETÀRIA

Secció setmanal de difusió de l’astrologia tradicional a càrrec de l’astròleg

Sebastià Robí

009 – MITOLOGIA PLANETÀRIA

L’Olimp dels deus i per sota, les tenebres externes.
Escola de M. A. Raimondi, a partir d’un original de P. del Vago, segle XVI; catàleg A. von Bartsch, v. XV/1, p. 45.

*

Abans d’accedir al tron olímpic, Júpiter i els seus aliats tingueren de vèncer els Titans. Un cop enderrocats, aquests van ser expulsats al món de les tenebres. Seguidament, Júpiter instaurà l’ordre i la justícia còsmica.

És sabut que Mesopotàmia, concretament Babilònia, representa l’inici formal de l’astrologia perquè entre el Tigris i l’Èufrates, a través de les tauletes trobades d’escriptura cuneïforme (4000 aC), s’adjudica a cada un dels planetes un déu determinat. Abunden textos epistolars que tracten d’afers polítics, administratius, cortesans, astronòmics o de màgia però destaquen els poemes mitològics procedents d’una redacció amb aportacions cosmogòniques i astrofísiques. Les velles constel·lacions, els estels i els planetes són transformats en herois, monstres o símbols extrets de la seva riquíssima tradició mítica. Però els grecs van més enllà i els doten qualitats divines, expliquen que l’Olimp planetari necessitava expulsar els Titans abans d’instaurar Júpiter, l’ordre i la justícia còsmica, així neixia la mitologia planetària.

Plutarc¹ deia que la divinitat desitja el descobriment de la veritat: “La veritat és allò més august que pot concedir la divinitat. Déu cedeix tots els béns als homes per emplenar les seves necessitats; però en comunicar-los la intel·ligència i la seva saviesa els permet ser partícips dels atributs que li són propis i dels que fa constant ús. No és la plata ni l’or el que constitueix la felicitat divina; el que estableix el seu poder no és el tro ni el raig, sinó la ciència i la saviesa.”² Segons Reuchlin:³ “La raó per la qual l’Olimp ha rebut el seu nom, és que resplendeix tot enter i és tot enter presidit i manat per Júpiter, o millor encara, és tot el que el mateix Júpiter és. […] La seva condició, dic jo, es rebre les formes simples, immaterials o individuals. […] En efecte, el cel incorpori del món mitjà i l’Olimp invisible dels benaurats, no admet cap impuresa. Així doncs, cal defugir els vicis i abraçar les virtuts. Després la salvació dels homes és la misericòrdia de Déu. Per això cal honorar la divinitat i pregar els éssers superiors per a que acabin la nostra obra, ja que llavors no és rebut res de corpori, de material, de mesclat.

[…] Aquí està el ver Olimp, no l’imaginari ni el poètic, no el que gira, en tant que és posat en moviment i no s’atura mai.”⁴ Els primers grecs i macedonis hel·lenitzats que s’instal·len a orient aporten per mediació de les conquestes d’Alexandre una llengua, un bagatge cultural i una cosmovisió que sembla una ceba. Es tracta d’una esfera amb diverses capes, set, una per cada planeta i una vuitena per les estels zodiacals. Especialment a partir de Plató, anirà imposant-se la creença de que l’ànima, a fi d’encarnar-se baixa del vuitè cel per insuflar vida en un nou cos i adquireix així les virtuts i els defectes de cada esfera planetària que recorre en el seu descens. L’astronomia i la geometria pitagòrica afavoriran després la difusió de l’astrologia. Per tal de diagnosticar o prescriure remeis els metges solien auxiliar-se d’ella. Cal recordar també que la medicina tradicional mai va separar-se de l’astrologia i que els mites, com diu Edward F. Edinger, no són històries d’esdeveniments remots del passat; són drames que vivim nosaltres de forma reiterada en les nostres vides i en allò que veiem al nostre voltant.

ELS ULLS DE L’ESPERIT

Sebastià Robí. Astròleg i especialista.