034 – ELS ASPECTES PLANETARIS

Secció setmanal de difusió de l’astrologia tradicional a càrrec de l’astròleg

Sebastià Robí

En Els Ulls de l’Esperit oferirem els elements fonamentals del simbolisme astrològic i la seva relació amb altres qüestions com són els enigmes que participen de la tradició essencial de la vida:

034 – ELS ASPECTES PLANETARIS


Iconologia dels solsticis

de Cesare Ripa (1560-1625)

Solstici d’estiu: Jove d’uns vint-i-cinc anys, tot nu cobert amb un vel púrpura. Corona d’espigues de blat i per damunt una banda zodiacal amb nou estrelles i el signe de Cranc. Sosté a la dreta una esfera amb tres quartes parts de blanc. A la ma contraria, sosté un Cranc. El vint-i-u de Juny, quan la inclinació de la Terra permet que el Sol, al seu pas, il·lumini el dia més llarg de l’any.

SÍMBOLS USATS ENTRE ELS ASPECTES PLANETARIS

Quan dos cossos planetaris entren en un espai d’influència, es forma un aspecte que cal esbrinar si és positiu o negatiu. És a dir, qualsevol aspecte és considerat un tipus de relació o una combinació d’interactivitat. Com ja s’ha comentat, l’art de sintetitzar és el fonament de l’astrologia pràctica. L’estudi de les afinitats o els antagonismes elementals no s’han d’aplicar al peu de la lletra. Un manual d’astrologia és una proposta per a la síntesi de cada cas particular. Antigament, aquesta qüestió es denominava, familiaritat o configuració planetària. Per regla general, quan un cos té el moviment mitjà més veloç es diu que exerceix una influència sobre el més lent. Succeeix que la velocitat de l’òrbita és relativa a la dimensió orbital, i per tant, el planeta més distant i separat del Sol actua sobre el més proper. D’aquesta manera, Venus es expectada per Saturn i no viceversa. Hi ha algunes excepcions de menor importància que comentem en l’estudi dels trànsits. El descobriment de Plutó el 1930 sobre el Signe de Càncer, avui transitant damunt el Signe de Capricorn, no ha permès encara determinar amb certesa les característiques de la seva influència però són molts els estudis que avui asseguren el seu ús. A més les opinions dels astròlegs segueixen dividides quan es tracta d’atribuir-li el domicili d’Escorpí. Amb totes les reserves, ha estat incorporat en els aspectes planetaris esperant que en el futur, els investigadors ajudin a precisar els seus efectes benvolguts. Avui donem allò més estudiat i que se li suposa a la vista dels efectes provocats damunt les cases zodiacals que giravolten diàriament.

ELS ASPECTES PLANETARIS AL ZODIAC

Es basen en divisions fraccionàries del cercle eclíptic de 360 graus, mesurats en arc zodiacal des del punt de vista d’un observador situat a la Terra. Primerament, els signes s’harmonitzen amb els de naturalesa idèntica i després amb aquells amb els quals la seva influència pot combinar-se. Els signes de foc s’harmonitzen entre si i poden combinar-se amb els signes d’aire. De la mateixa manera, els signes de terra poden combinar-se amb els de aigua. Així doncs, la posició de dos planetes en el Zodíac podrà jutjar-se segons els seus efectes d’interactivitat, sigui aquesta harmònica o no. D’això despèn de que tots els aspectes es basin en una qüestió de longitud, sent l’aspecte allò indicat per l’angle entre dos planetes o la mesura de l’arc entre les dues posicions estudiades. Les seves influència poden ser favorables, desfavorables o neutres. La denominació de favorable o desfavorable depèn més d’una qüestió de quantitat que de qualitat. És a dir, una Quadratura fa actuar més excessivament les seves influències que un Trígon. Els aspectes favorables: Són els que provenen de la divisió de la circumferència en tres o múltiples de tres. El Trígon – 120º, Sextil – 60º, Semisextil – 30º i algunes Conjuncions – 0º. Els aspectes desfavorables: Oposició – 180º, Quadratura o Quadrat – 90º, Semiquadratura – 45º, Sesquiquadratura – 135º. Certs autors consideren feblement desfavorable el Quincunci – 150º però és més aviat dubtós. Orbes planetàries: En la pràctica, poques vegades es troben planetes que formin un aspecte exacte. Aquesta exactitud no és necessària perquè hi hagi influència. L’experiència ha permès delimitar la zona d’influència dels aspectes. Hi ha doncs, dos límits, un abans de l’aspecte teòric i un altre després. És la diferència en graus entre els límits i el punt central d’influència màxima, denominada orbe. L’aspecte exacte o progressiu d’unió sembla tenir més efecte mentre que l’aspecte regressiu o de separació sembla ser més feble. Les principals orbes es detallen en la següent taula:

Nom Símbol Signes Qualitat Graus Orbe des de – fins
Conjunció @ 0 depèn 0 – 8º +10º
Semisextil D 1 + 30 – 2º + 2º
Semiquadratura G 1 ½ 45 – 2º + 2º
Sextil F 2 ++ 60 – 6º + 7º
Quadratura B 3 90 – 7º + 9º
Trígon C 4 +++ 120 – 8º +10º
Sesquiquadratura H 4 ½ 135 – 3º + 4º
Quincunci E 5 depèn 150 – 4º + 4º
Oposició A 6 180 – 8º +10º
Semiquintil L +1 + 36 – 2º + 2º
Quintil J +2 + 72 – 2º + 2º
Biquintil +4 + 144 – 2º + 2º


SOBRE LA TAULA DE ELS ASPECTES PLANETARIS

A la pràctica, és recomanable donar més importància als aspectes inferiors a 5º. Més enllà dels 5º s’afebleixen les interaccions i tenen escasses conseqüències. La qualitat de l’aspecte s’assenyala amb la paraula ‘Depèn’ quan aquesta varia segons els planetes relacionats, amb (+) quan és bona, amb (++) quan és molt bona i amb (+++) quan és extraordinàriament positiva. Igualment s’aplica la mateixa graduació en sentit contrari quan els aspectes (–), són desfavorables. Les conjuncions: Quan dos planetes estan junts. En principi una conjunció és neutra, però segons siguin les característiques dels planetes pot tornar-se benèfica o infeliç, atès que aquesta classificació s’entén com a constructiva. Amb tot, hem de comprovar que la conjunció harmonitzi i no molesti mútuament l’acció individual de cada planeta. Certs autors antics consideraven que els aspectes no sempre produïen els mateixos efectes. Per citar un exemple, aquests podien canviar segons si els planetes estaven en aspecte, en signes de curta o llarga ascensió.Paral·lel entre planetes: Es forma entre dos planetes quan estan mútuament en un mateix grau de declinació (Nord o Sud de l’Equador), o bé els dos Nord o Sud, o bé un al Nord i un altre al Sud, amb una orbe acceptada de 2º. Això està indicat en les Efemèrides (lletra P), i equival a una mena de conjunció de menor grau. Els aspectes en paral·lel poden estudiar-se encara que un nombre molt important d’astròlegs no els considera rellevants. Georges Antarès, per citar una autoritat en la matèria, no tracta els planetes en paral·lel. Quincunci entre planetes: Per destriar què aspecte del Quincunci és afortunat, hem de seguir el mateix criteri aplicat a les conjuncions.

CONJUNCIONS AFORTUNADES

Es considera positiva una conjunció amb el Sol amb els planetes, excepte Saturn segons la disposició d’aquest últim i, segons si el tema està molt afligit. Un planeta es considerarà en combustió, quan se situa a menys de 3º del Sol, i pot agreujar els efectes d’aquest de forma excessiva, perniciosa, brusca, exagerada o precipitada. Malgrat això alguns astròlegs les consideren afortunades. Excepcionalment, en el cas de Mercuri, molt sovint està combustió, resulten afavorides les seves qualitats raonadores i discursives.

RESUM D’ASPECTES AFORTUNATS

  • Lluna, amb tots els planetes excepte Saturn i Mart.
  • Mercuri, amb tots els planetes excepte Mart.
  • Venus, amb tots els planetes excepte Saturn.
  • Mart, amb el Sol i amb Venus. Desafortunat amb la resta de planetes.
  • Júpiter, amb tots els planetes excepte Mart.
  • Saturn, amb Júpiter i Mercuri. Desafortunat amb la resta de planetes.
  • Urà, amb Mercuri o Venus mai afligits i en menor grau amb tots els planetes, excepte Mart.
  • Neptú, amb Júpiter i en menor grau amb tots els planetes excepte Saturn i Mart.
  • Plutó, amb Mart i en menor grau amb tots els planetes excepte Saturn.

LA SALUT I ELS ASPECTES PATOLÒGICS

Per determinar la salut d’un tema astrològic cal examinar atentament tres punts essencials: El Sol, que és l’astre responsable de la vitalitat, la Lluna, que regeix les funcions naturals, i el punt Ascendent, que dóna la forma i la resistència física, l’atavisme i el temperament. És un símptoma de bona salut si aquests tres punts essencials, Sol, Lluna i Ascendent, estan ben relacionats, sobretot pels benèfics, i sempre que no rebin mals aspectes. En cas contrari la salut i la constitució es veuran disminuïdes. Caldrà fixar-se amb la ubicació del mestre de l’ASC, Sol i Lluna sobre els angles, o sobre l’Ascendent. Les malalties i els defectes físics seran segons siguin els signes ocupats pels tres punts vitals, Sol, Lluna i Ascendent així com els signes dels planetes afligits. No obstant això, és important saber que tot planeta afligit en un signe, tendeix a provocar, segons la seva naturalesa i els seus aspectes, una malaltia dels òrgans que depenen directament d’aquest signe i una imperfecció de la funció regida pel planeta. Pel que fa als planetes malèfics, Mart i Saturn, sempre amenaçaran la zona en la qual estan, fins i tot poden actuar en aquells casos que no reben cap mal aspecte. Per exemple, Mart a Càncer donarà acidesa d’estómac, de la mateixa manera que Saturn a Àries donarà propensió als refredats de cap. Per descriure adequadament les malalties potencials del subjecte, haurà d’examinar-se amb summa atenció la Casa VI. La Casa XII informarà dels trastorns llargs o crònics. Les parts del cos que han correspost als signes situats en la cúspide de les Cases VI i XII generalment són considerades punts febles. Per situar amb exactitud la part del cos amenaçada, cal considerar que el principi d’un signe representa la part superior de qualsevol òrgan o membre, el centre representa la central i el final indica la part inferior. Quant als costats, dret o esquerre, es localitzen segons la següent regla: Les Cases imparells corresponen a la part esquerra dels homes i dreta en les dones. Recíprocament, les Cases parells corresponen a la part dreta dels homes i a l’esquerra en les dones. En general, segons estigui el Sol dins d’un tema astrològic, aquest indicarà la salut de l’home i la Lluna per a la dona. Quan la Lluna està elevada sobre el Mig Cel, (MC) ben expectada i en signe favorable, aquesta ajudarà molt al subjecte, protegint-lo i allargant-li la vida. Sempre que un planeta estigui afligit per mals aspectes dels malèfics, Mart i Saturn, la funció natural que normalment desenvolupa es veurà alterada, encara que no per això patirà totes i cadascuna de les malalties assenyalades. En aquest cas, hauran de contemplar-se els signes en els quals aquests aspectes es formen. Per exemple, en el cas dels aspectes entre Mart i Lluna, les funcions digestives i menstruals sempre es veuran afectades, però l’acció eruptiva dependrà de si els aspectes es formen en Capricorn o en Lliura. El mateix succeirà entre Saturn i Júpiter. La circulació arterial sempre serà defectuosa, però l’individu només tindrà càlculs i pedres en el fetge si l’aspecte es forma sobretot en Verge o en un signe mutable. Els efectes patològics de Neptú són encara poc estudiats i generalment desconcerten a la ciència mèdica perquè aporten variables d’ordre desconegut o psicològic.

Iconologia dels solsticis

de Cesare Ripa (1560-1625)

Solstici d’hivern: Home madur, casi vell, revestit amb pells, amb una banda zodiacal envoltant els peus que dibuixa dotze estels i el signe de Capricorn al mig. A la ma esquerra sosté una esfera que només té una quarta part de blanc simbolitzant el dia més curt de l’any per després remuntar. Sota el braç dret sosté una Cabra. El conjunt mostra que el Sol passa pel grau més alt en direcció al Migdia. El vint-i-un de desembre, els Romans celebraven el naixement del Sol.

FONT DOCUMENTAL

Esteve Carbó i Ponce – ASTROLOGIA TRADICIONAL – Manual pràctic – Mandala – J. J. de Olañeta, Editor – Barcelona 2019. (pp 422 a 426).

ELS ULLS DE L'ESPERIT

ELS ULLS DE L’ESPERIT

Sebastià Robí. Astròleg i especialista.