31 – ELS PLANETES AL ZODÍAC
Sebastià Robí
| En Els Ulls de l’Esperit oferirem els elements fonamentals del simbolisme astrològic i la seva relació amb altres qüestions com són els enigmes que participen de la tradició essencial de la vida: |
31 – ELS PLANETES SEGONS EL SIGNE QUE OCUPEN
[Esteve Carbó i Ponce – ASTROLOGIA TRADICIONAL – Manual pràctic – Mandala – J. J. de Olañeta, Editor – Barcelona 2019. (pp 285 a 334)]
(Els planetes segons els signes que regeixen 1470.)
La posició que ocupen els planetes al Zodíac té una influència primordial sobre el caràcter, la psicologia, el destí i el curs biològic de les persones. La tradició diu que predominen el Sol, la Lluna, Mercuri i l’Ascendent perquè són els quatre pilars de la interpretació i de la síntesi astral. A vegades però passa que el significat de la resta de qüestions també ratifica allò suggerit per aquests quatre, per això presentem els valors més assenyalats. Recordem que l’Ascendent cal consultar-lo en les característiques que defineixen els signes. De fet, cada ubicació permet una detallada descripció de l’essència de l’ésser humà i el seu recorregut vital. Un altre aspecte interessant són els trànsits que ajuden a definir puntualment els esdeveniments materials, morals o socials. Per tant, cal oferir al lector un llistat ordenat de les idees que per connexió simbòlica evident es relacionen amb cada astre (L’amàs planetari, la conjunció de diversos planetes en un mateix lloc, resulta difícil d’interpretar perquè representa un conjunt de forces que estiren en una mateixa sentit damunt d’un sol signe o enmig de dos signes. A vegades representa un desequilibri per a la part contrària.) i com es manifesten aquestes segons el signe que ocupen. Així, primer avaluem les idiosincràsies positives més allò que apunta la predictiva. Seguim amb l’apartat ‘Afligit’, on consten els valors inharmònics, les patologies físiques, els trastorns psíquics i les dolències més usuals. Al final el significat de quan està només ‘Retrògrad’, amb l’excepció evident del Sol i la Lluna que mai estan retrògrads. Per tant, aquest darrer apartat és suposant quan no ® afliccions. En cas contrari, un planeta retrògrad serà més perjudicial o retardarà la recuperació. (Recordem que un planeta retrògrad ® disminueix les facultats positives i les avantatges materials regides, són menys aparents, romanen retardades o resten poc manifestades. Al contrari els aspectes desfavorables augmenten els seus efectes. Amb tot, desapareix fins que torna a estar directe (D) en el tema natal. En l’estudi de direccions d’arc solar, els anys afectats corresponen a un dia per any segons les efemèrides. Per exemple, si en un tema astrològic del 27 de setembre del 2014, Neptú és ® a 5º 26.10 de Peixos i no torna a estar directa (D) fins el 16 de Novembre del 2014 a 4º 47.9 de Peixos, això correspondrà a 50 anys. Per tant a partir d’aquesta edat desapareixeran els afectes retrògrads de Neptú.)
VITRIOLUM
La figura representa l’Adam primordial, format per un gran cercle dividit en set parts que són els set planetes tradicionals. Dins de cada espai s’escriu una de les set paraules del VITRIOL, «Visita interiora terrae rectificando invenies occultum lapidem.» La composició acròstica és un emblema hermètic en llatí que condensa els misteris més profunds del noble art alquímic i astrològic: V.I.T.R.I.O.L.U.M. «Visita l’interior de la terra i rectificant trobaràs la pedra oculta, veritable medicina.»
*
«Senyor, obre la meva boca.» Diu David a les escriptures bíbliques. Segons això el món interior ara no és creat, és caòtic. La creació es contempla quan en el setè dia neix l’Adam regenerat. Per això aquesta creació màgica és dominada pel nombre set. Només el setè dia neix l’Adam nou.
*
En el Alcorà, les revelacions rebudes per Mahoma contenen 143 sures, més una primera que obre el llibre sagrat amb set versets molt assenyalats per a la tradició musulmana: «1. En el nom d’Allah, el Misericordiós, el Compassiu. 2. Lloança a Allah, Senyor dels mons. 3. El Benefactor, el Misericordiós. 4. Sobirà del dia del Judici o retribució. 5. Ets tu a qui adorem, tu a qui demanem ajuda. 6. Condueix-nos per la Via recta. 7. La Via d’aquells que has afavorit, d’aquells que no són objecte de la teva ira, ni dels extraviats.» Així, Abi Ibn Karad, va dir: «He llegit, respecte al profeta d’Allah, la salvació sia damunt d’ell, que a propòsit d’això digué: Aquell que té a la ma el Seu Esperit, allò que Allah no feu baixar ni a la Torah, ni als Evangelis, ni a l’Escriptura, ni tampoc al semblant en el Alcorà, aquest té la Mare del Llibre.» Això doncs, correspon als set dons de l’Esperit Sant, la clau que obre el sentit de totes les escriptures sagrades.
La reunió del Rei Pare-Sol (foc) amb la Reina Mare-Lluna (aigua).
Sebastià Robí. Astròleg i especialista.
