La Banca i els avis

Quan arrel de la crisi de les subprimes i la fallida de Lehman Bros. es va haver de rescatar bona part del sistema bancari espanyol, ens varen mentir com si fóssim ximples: Primer que no es faria servir diner públic, després que els bancs (un cop fusionats) tornarien els diners que havien rebut: Tot mentides. El Gobierno va fer servir una fal·làcia comptable per dir que els diners que havia injectat als bancs no eren diners públics i després hem vist com els bancs repartien dividends impúdicament i, sobre tot, repartien sous i privilegis extraordinaris entre els seus alts executius. No de bades els alts executius de la banca, juntament amb els polítics, són els únics col·lectius que decideixen el que ells mateixos han de cobrar. Aquest article es la meva opinió sobre la mala relació entre La Banca i els avis.

Actualment hem vist com el model de negoci bancari a Espanya canviava bruscament de ser el que tenia més sucursals del Món (banca de proximitat) a gairebé tancar-les totes: Hi ha pobles que s’han quedat sense sucursal i si tenen sort poden anar a un caixer automàtic. Reclamem un tracte més humà de qui durant els sis primers mesos del 2021 ha guanyat més de 10.000 milions d’euros (els cinc bancs espanyols de l’Íbex 35).

Tota manera el model de negoci de les antigues caixes d’estalvi, ara reconvertides o fusionades en/amb bancs, que estava basat en els petits estalviadors, sembla que actualment se’n foti dels petits estalviadors i només mira en els seus grans accionistes i en les gran empreses, i passa de la resta dels clients. Dels clients que en el seu dia van fer créixer aquestes caixes d’estalvi i que ara han anat a parar a mans de quatre aprofitats. Els clients que han fet grans i rics els banquers ara tenen dificultats per accedit a la operativa online o mitjançant els caixers automàtics i la resposta dels banquers és: que es fotin!

És normal que els clients hagin de fer cua al carrer davant les oficines? O és una humiliació. On són les relacions humanes entre els empleats dels bancs i els clients?

És normal que hagin d’estar dempeus al carrer passant calor, o fred, o sota la pluja? O és inhumà? Els caixers són molt complicats d’usar, de vegades s’espatllen i ningú no resol els nostres dubtes; hi ha gestions que només es poden fer en línia, i als pocs llocs on s’atén presencialment els horaris són molt limitats, cal demanar cita prèvia per telèfon però truques i et surt un contestador que et demana que deixis les teves dades i motiu de la trucada i et jura i perjura que els empleats et trucaran de seguida, però ningú no et truca o et dirigeixen a una aplicació o a una sucursal llunyana que resulten inaccessibles.

També hi ha l’ajuda automàtica IA de la banca online, que no té ni idea del que li estàs demanant i que et fa fer unes passes, per exemple: “teclegi a opcions” que no existeixen al menú.

S’imaginen que, a qualsevol altre botiga o indústria, els clients haguessin d’esperar fent cua al carrer perquè els atenguin? Algú estaria disposat a perdre el temps d’aquesta manera?

La Banca i els avis: A sobre cal recordar als senyors banquers que si encara tenen feina és gràcies al rescat que es va pagar amb els nostres impostos. Els empleats i accionistes de Lehman Bros. ho van perdre tot, els accionistes i empleats dels bancs espanyols només han perdut la vergonya!

Des de sempre els diners que tenen els bancs són dels seus clients, però ara sembla que per que t’atenguin degudament has de ser un gran accionista o una gran empresa i els clients que tradicionalment han fet grans els bancs estan essent maltractats.

En comptes d’haver d’espavilar-se per entendre com funciona la banca online o els caixers automàtics recomano a tothom que faci un esforç per aprendre altres sistemes bancaris que no necessiten els bancs, i que avui en dia són assequibles i senzills de fer funcionar, per exemple: hi ha datàfons sense banc, transferències sense banc, comptes corrents sense banc, etc.

Hi ha dos tipus de bancs: els de fusta i els de les cues, i jo, amb tots dos, em refrego el c.. !

Guillem Pi