El Laberint
El Laberint de Chartres és una complexa figura circular a terra de la Catedral de Chartres (França) que serveix com un símbol del pelegrinatge espiritual, el viatge de l’ànima o el camí cap a Déu i la vida eterna. Aquest laberint, construït al segle XIII, representa una única via que condueix sempre al centre, sense camins falsos, permetent als pelegrins recórrer descalços o de genolls com una forma de meditació i purificació interior.
Simbolisme i Propòsit
Peregrinació espiritual: Simbolitza el viatge des del món terrenal fins a la Jerusalem celestial, oferint a aquells que no podien fer el viatge físic una experiència similar.
Introspecció i concentració: El laberint convida a la meditació, ajudant l’individu a trobar-se a si mateix ia concentrar-se en el camí cap a la veritat i la divinitat.
Mort i renaixement: Representa un “mort iniciàtica” que condueix a la resurrecció i al renaixement espiritual, un cicle de mort i renovació per trobar la transcendència.
Característiques del Laberint
Geometria: Consisteix en un corriol estret de rajoles blanques i negres que forma un camí amb múltiples circumvolucions cap a un centre.
Única via: A diferència dels laberints de les llegendes, el laberint de Chartres no té camins falsos ni paranys, sempre condueix al centre i, després, cap a la sortida.
Dimensions: Mesura uns 13 metres de diàmetre i té un recorregut total d’aproximadament 261,5 metres, amb onze cercles concèntrics.
El seu llegat
Un símbol de l’Edat Mitjana: Va ser una de les moltes esglésies a l’Edat Mitjana que posseïen laberints, encara que molts han desaparegut, el de Chartres és un dels més ben conservats.
Un misteri i una experiència: Representa un misteri per a la humanitat que convida a viure lexperiència de la meditació i la recerca espiritual, més enllà de la mera contemplació.
A moltes esglésies, com a la Sagrada Família, hi ha un laberint