La nova política
La nova política s’està fent des d’uns paràmetres diferents dels de fa uns anys.
La política moderna, bàsicament els dirigents polítics que estan sortint des del populisme, un populisme de dreta o directament d’extrema dreta sense oblidar molts dels que s’autoanomenen “d’esquerres”, ara fan servir cada vegada més un concepte que els porta amb efectivitat al poder, aquest concepte el podríem definir amb una frase:
Els fets no canvien les ments, les emocions, sí.
Els nous discursos ja no són de programes a complir, ni intercanvi d’idees o propostes, són desqualificacions del contrari, insults i cada cop més, intents d’animalització de l’adversari.
És a dir intentar que el possible votant no es pugui identificar amb algun partit que no sigui amb el propi.
Enfront d’això és necessari entendre què és el que fa tota aquesta tropa per aconseguir guanyar unes eleccions, en aparença democràtiques, sense que es noti massa la manipulació. Com deia el Conde-Duque de Olivares “Que surja el efecto sin que se note el cuidado”.
El biaix cognitiu
Fa anys que fan proves des de la sociologia, psicologia, etc., per incidir en el pensament de la gent.
Hi ha un terme, el biaix cognitiu, que és fomentat des dels mitjans afins de propaganda, i els mitjans tant en paper, ràdio com TV, i des de ja fa anys a les xarxes socials, on troben un banc de proves excel·lent per interactuar i veure les respostes que obtenen dels usuaris. L’empresa Cambridge Analytica (SCL) va ser la primera a fer campanyes per diferents polítics (sempre conservadors) del continent americà, on van aconseguir portar a la Casa Blanca al Sr. Donald Trump.
Avui en dia, deu anys després, l’evolució de totes aquestes tècniques basades en l’anàlisi de dades tenen la capacitat d’incidir en milions de persones en tot el món, amb empreses com Palantir Technologies, actualment en el punt de mira d’organitzacions defensores dels drets a la intimitat i protecció de dades.
Psicologia evolutiva
Per combatre el biaix cognitiu en els discursos, cal fer servir la psicologia evolutiva i la retòrica clàssica, ja que són eines que permeten revelar la guerra oculta que té lloc a plena vista, la guerra pels teus biaixos cognitius, és a dir, com la nova política utilitza la teva pròpia biologia en contra teva.
Fan servir un desencadenant lingüístic dissenyat per activar el teu sistema límbic seria una cosa com dir-te: Imaginat, i tot un seguit de situacions gràfiques o explicades de violència, robatoris, morts, violacions, etc., el sistema límbic que és la part del cervell que és l’encarregat de les emocions i de la supervivència reacciona instintivament.
El fet de dir-te que imaginis quelcom negatiu fa que el teu cervell ja no analitza si el que et diuen o mostren en imatges és creïble o no, el logos comença a simular el trauma pathos deixant de ser un observador crític i convertint-te en un participant de l’horror que t’han mostrat o explicat.
Aquesta situació crea una deriva immediata del teu pensament racional, sembrant por i empatia abans de tenir l’oportunitat de comprovar la realitat o no dels fets.
Tribalisme o biaix dins/fora
Una altra eina que utilitzen és el tribalisme com a arma o biaix dins/fora del Grup. Aquesta eina està identificada com la més potent en l’anàlisi, donada la nostra necessitat evolutiva com a tribu, reacciona instintivament a protegir el nostre grup intern al que pertanyem i témer els grups externs.
Es tracta d’aglutinar el teu grup intern a còpia de crear por d’un grup exterior, siguin immigrants, gent de cultures o religions diferents, d’una altra raça, etc., aquest fet ens permet simplificar qualsevol conflicte complex com una simple elecció binària entre el bé i el mal.
El tribalisme desencadena un biaix de grup (biaix intern) que dificulta psicològicament que un votant, encara que no estigui d’acord amb la política del grup o partit, pugui votar una alternativa (biaix extern) sense sentir que està traint la seva pròpia tribu.
La trampa de la reciprocitat
Basat en el biaix de la reciprocitat, és un biaix subtil, que ens recorda que ells en van ajudar i ara que ells són atacats, cal que nosaltres els ajudem, creant d’aquesta manera un deute psicològic en forma de contracte moral.
Això aprofita la nostra evolució social (l’instint de tornar favors) per justificar decisions polítiques sense necessitat d’un debat intern previ.
L’heurística de disponibilitat o biaix de la proximitat inventada
Es basa en l’enfocament implacable d’imatges específiques, sovint terrorífiques que exploten el biaix de disponibilitat.
El nostre cervell jutja la probabilitat d’un esdeveniment en funció de la facilitat amb què podem recordar-ne exemples, si omples les xarxes amb vídeos amb imatges basades en la por, l’amenaça es percep com a immediata i propera, encara que els fets siguin a l’altra punta del món.
Aquesta falsa sensació de proximitat fabricada, permet al candidat postular-se com a l’únic capaç d’imposar la llei i l’ordre que són els eslògans típics dels partits de dreta i d’extrema dreta.
Alfabetització mediàtica
Enfront d’això, l’alfabetització mediàtica és l’eina millor, perquè en anys electorals on hi ha alta possibilitat o risc de canvi, res no és casual o accidental, tot està calculat i mesurat: les pauses, la ira “espontània”, les crides a “acabar-ho tot”, son moviments pensats vàries jugades endavant, com en un tauler d’escacs.
Resum
No n’hi ha prou amb tenir una bona informació, sabent que tot incideix en els centres lògics i primaris del nostre cervell, cal fer una bona defensa advertida i conscient de com ens fan les trampes en el seu relat.
Això sí, com que de moment utilitzar aquestes tècniques avui en dia és legal, la no utilització per part nostra, al meu entendre, és un suïcidi i com deia la Irene, filla de republicà, els cementiris estan plens d’ànimes amb bones intencions.
Joseph P Lagar
Lo Agrofilosof de Guàrdia