Gaudí catalanista: la identitat nacional en la vida i l’obra d’Antoni Gaudí
Àgora Quàntica dedica la seva propera conferència a una dimensió menys coneguda d’Antoni Gaudí: el seu compromís amb la llengua, la cultura i el catalanisme. La sessió, titulada «El catalanisme d’Antoni Gaudí», tindrà lloc dijous 8 d’octubre, a les 18.00 h, a les Cristalleries Planell, al carrer del Doctor Ibáñez, 38, de Barcelona.
La conferència arriba en un any especialment significatiu. El 2026 commemora el centenari de la mort de Gaudí, una efemèride reconeguda per la Generalitat dins l’Any Gaudí. L’arquitecte, identificat amb obres com la Sagrada Família, el Parc Güell o la Casa Batlló, mantingué també una estreta vinculació amb la cultura catalana i amb entitats del catalanisme cívic i religiós.
Un episodi il·lustra especialment aquest compromís. L’Onze de Setembre de 1924, en plena dictadura de Primo de Rivera, Gaudí fou detingut quan intentava assistir a la missa commemorativa a l’església dels Sants Just i Pastor. Durant l’incident es va adreçar en català als agents i es va negar a canviar de llengua. La documentació conservada sobre aquella detenció mostra fins a quin punt la llengua formava part de la seva identitat.
Gaudí catalanista, religió i univers simbòlic
La conferència també permet acostar-se a les múltiples capes de significat presents en l’obra gaudiniana. El seu profund catolicisme és indiscutible, però la riquesa simbòlica de la seva arquitectura ha propiciat interpretacions que van més enllà de la lectura estrictament religiosa i que exploren símbols, geometries i significats que alguns autors han relacionat amb tradicions esotèriques. Aquest univers convida a observar Gaudí des de perspectives diverses.
El ponent serà Lluís Duran i Solà (Barcelona, 1960), historiador i doctor en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona, especialista en la història del catalanisme polític i cívic i membre del Grup de Recerca en Estudis Nacionals i Polítiques Culturals de la UB. Entre les seves publicacions destaquen Breu història del catalanisme (2009-2011), El congrés de Cultura Catalana i la transició política (2016), Història del catalanisme (2017) i Manuel Carrasco i Formiguera. Pensament i acció (2023). La seva trajectòria investigadora inclou també estudis recents sobre figures i moviments del primer catalanisme.
Una cita per redescobrir Gaudí no només com a arquitecte genial, sinó també com un home vinculat al país, la llengua i el seu temps.