32 – EL GRAN ANY PROCESSIONAL

Sebastià Robí

En Els Ulls de l’Esperit oferirem els elements fonamentals del simbolisme astrològic i la seva relació amb altres qüestions com són els enigmes que participen de la tradició essencial de la vida:

32 – EL GRAN ANY PROCESSIONAL

(Entre 25790 i 25920 anys de durada)

De forma estable, els cicles del Sol i de la Lluna marquen els diversos i variats ritmes de la vida damunt la Terra. Ptolemeu, (Cladius Ptolemaeus), astrònom i astròleg que va treballar a Alexandria del 130 al 175 dC, que fou contemporani de l’emperador Adrià i un eminent representant de la ciència i l’astrologia grega; conjuntament amb Hiparc de Nicea, el gran ideòleg grec de la predicció numèrica del pensament mesopotàmic, -els dos, Ptolemeu i Hiparc de Nicea- van determinar les posicions d’unes mil estrelles brillants i van utilitzar aquest mapa estel·lar com a base per a mesurar els moviments còsmics i poder representar els moviments cíclics al voltant del zodíac a diferents velocitats del Sol, la Lluna i dels planetes. Són els testimonis de les primeres anotacions científiques del pensament antic. Alguns autors admeten que els ritmes lunars es van utilitzar abans que els solars per donar la mesura del temps. De fet, els misteris de la resurrecció podien encarnar i representar-se ara, mitjançant les fases de la Lluna, ara mitjançant les fases del Sol. Igual que el ressorgir de la natura a la primavera, els antics veien en el renéixer diari del Sol, a partir del solstici d’hivern, un nou naixement solar. La connexió d’aquestes evidències còsmiques amb els diversos mites de la creació i la recreació periòdica s’escenificaven amb el Sol, la Lluna i els seus cicles zodiacals. Respecte a la Lluna, és possible que el nom de Juno tingui el mateix origen que iuuenis, `jove´, en el sentit de `núvia´ perquè els romans van reconèixer una Juno individual com l’esperit protector de la dona, de la mateixa manera que el genius va esdevenir protector de l’home. Juno estava relacionada amb la Lluna, com Diana. La deessa Juno també es va assimilar a la Tanit cartaginesa.

A Hiparc de Nicea, també se’l considera el fundador de la trigonometria i pare dels fonaments científics de les ciències matemàtiques. Va determinar la distància i la mida del Sol i de la Lluna. Va inventar un astrolabi que permetia la determinació directa de les latituds i longituds dels astres. Va descobrir la precessió dels equinoccis; l’avanç que es produeix en la determinació dels equinoccis de primavera i de tardor i, en els solsticis d’estiu i de l’hivern i, que cada any experimenten en relació a l’any anterior, a causa del moviment de desplaçament cap enrere de la Terra en girar sobre el seu eix. Aquesta rotació en sentit invers al Zodíac es completa cada 25.790 anys.

Diferint de pocs anys, un dels nombres que apareix amb més freqüència a l’astrologia i a la cosmogonia mitològica: és ‘la 360a part de 25920’, i també dita ‘duració del Gran Any precessional’ (la Metacòsmesi dels pitagòrics). [Matila C. Ghyca, F.El Nombre d’Or, vol. I, ed. Poseidón, 1984, (pp 127-128)], diu: “Observem que 6 elevat a 3 és 216, que és 3 per 72. A la llegenda de Pi­tàgores, el nombre d’anys que passen entre dues encarnacions successives del mestre és de 216, i el 72 és un dels nombres que apareix amb més freqüència a l’astrologia i a la cosmogonia mitològica: és la 360a part de 25920, duració del Gran Any precessional (la Metacòsmesi dels pitagòrics); així doncs, 72 anys corresponen al desplaçament d’un grau del punt vernal sobre l’eclíptica. En el calendari egipci, Hermes – Thot li pren a la lluna una 72a part de cada dia i de la suma d’aquestes 360 setanta-duesenes parts, en dedueix els cinc dies epagòmenos (360/72 = 5), en els quals els egipcis celebraven el naixement dels déus. En mitologia pura tenim els 72 còmplices de Tifó (contra Osiris), els 72 genis que corresponen a 72 posicions de l‘esfera (Paccioli dona gran importància a un poliedre de 72 cares que a l’antiguitat serví de model per a certes voltes es­fèriques, com la del Partenó), les 72 fletxes que transportaren al profeta Hossein. Citem també els 72 articles de les consti­tucions dels Templers. Com angle, 72º representa la cinquena part de la circumferència, és a dir, l’angle del centre que sosté el costat del pentàgon regular. Així doncs, és un dels angles centrals importants del dodecaedre i de l’icosaedre.”

ELS ULLS DE L'ESPERIT
ELS ULLS DE L’ESPERIT

Sebastià Robí. Astròleg i especialista.