Diari a Sinera

A dalt el poeta Espriu ens diu:

Diari a Sinera
“Quan et deturis

on el meu nom et crida,

vulgues que dormi somniant mars en calma,

la claror de Sinera”

El poeta destraler…

L’entallador,
el mes rude bosquerol
de la campanya,
et diu:

Espriu,
poeta nacional ben merescudament ets…
Confesso sincerament, que
t’admiro.
Em sobra tanmateix
un xic d’olor excessiu
d’encens de biografia benestant…
d’esquena no ajupida…

M’agrada però, el dringar del teu poema…

Ara, des dels obscurs aulets baguenys,
del sotabosc embruguerat…
del magrejat Montnegre…
Des del sot del Garrumbau
al sot de la Remor

Faig crida neguitosa
per la incertesa del moment de
focs desconeguts…
sí, sí: desconeguts…
Sequeres que no toquen…
inexplicables…

Tamborinades destructives
de pedregades mai viscudes..
Es veu be prou que no anem bé…

No.cal.que ho digui cap polític,

ni comunicador notori, senzillament no cal…

Espriu aimat, es un moment que no s’hi val la poesia fàtua
no es temps de llevadures literàries..
Car es ben evident,
que calen lluites convençudes.

De compromís amb l’escenari existencial…
que mostra signes evidents
d’abusos en excés
de la condició humana.

Martí Boada
Diari a Sinera
3 IX 22

L’univers mític de Salvador Espriu
Recordem el vincle del poeta amb Arenys de Mar, municipi on passà llargues temporades i on tenia la família dels seus pares.

La condició de mausoleu municipal del cementiri d’Arenys ha transcendit gràcies al poeta Salvador Espriu, que hi creà un univers mític i hi basà bona part de la seva obra ja que Espriu passà llargues temporades a Arenys de Mar, on tenia la família dels seus pares.

El cementiri d’Arenys és penjat sobre la mar, al capdamunt del turó de la Pietat. Un camí central de terra, cenyit per dues fileres de xiprers, duu el vianant a un segon replà, al final del qual, a mà esquerra, hi ha la tomba d’Espriu, amb una làpida blanca molt austera. Al tercer nivell, el recinte funerari exhibeix una mar de panteons i nínxols, obra d’artistes del modernisme com Josep Llimona o Venanci Vallmitjana, que hi van deixar escultures i formes artístiques que són veritables obres d’art.

A la façana de la placeta exterior, encarada a la mar, hi ha transcrit el poema de l’obra ‘Cementiri de Sinera’ (Arenys a la inversa), que cal recitar –ni que sigui en silenci– quan hom és davant la tomba on reposa el poeta: “Quan et deturis on el meu nom et crida, vulgues que dormi somniant mars en calma, la claror de Sinera”.

 

Josep M. Reichardt
Josep M. Reichardt

Equip Editorial de Àgora Quàntica