El metamorfosejador, el fil verd

La primavera, el Green Man, St. Patrici i el metamorfosejador, el fil verd.

El 17 de març se celebrarà St. Patrici, patró d’Irlanda, el color verd sortirà joiós al carrer i a les pantalles de televisió de tot el món.

Tres dies més tard, el dia 20, entrarà oficialment la primavera, el primer equinocci de l’any, i el Green Man, tornarà a treure fulles pel seu cap una vegada complet el seu cicle vital de vida, mort, vida, les seves noves fulles, símbol de fertilitat i de renovació marcaran el futur de la gent, segons la tradició Celta.

Són dos fets, el nou, la celebració actual de St. Patrici (al marge de la religiosa, va ser declarada festa pública a Irlanda l’any 1903, la primera desfilada va ser a Dublín, l’any 1931 i fins al 1991 no es va exportar a la resta del món), com el vell, l’arribada de la primavera en totes les cultures del món, fet que es perd en la memòria del temps, parteixen del mateix punt, trobar respostes a les preguntes que ens fem els humans.

Des dels temps primigenis fins als actuals, les respostes donades han estat condicionades per les conveniències de cada societat, religioses, culturals, formes de poder i organització de la societat, etc.

L’evolució de la societat i de les seves diferents formes d’organització ha comportat la marginalització de l’anomenada Gran Tradició, conseqüentment també s’estan perdent les creences religioses que donaven resposta (encara que sigui en forma de placebo) a qüestions metafísiques que tothom en major o menor mesura es fa.

Hem passat en pocs anys de treballar la terra, de criar bestiar o pescar per obtenir aliments i elaborar-nos el menjar, a entrar en un supermercat i comprar un munt de menjar ja processat i llest per consumir. I cada cop de pitjor qualitat, encara que t’ho disfressin amb eslògans com casolà, natural, rústic, artesà, etc., el consum impulsiu immediat (la publicitat per tot arreu) ens porta a deixar de menjar fruita i verdures en la mesura necessària per al nostre desenvolupament tant físic com mental, és més fàcil comprar un preparat làctic o vegetal on només has de treure la tapa o posar-lo un minut al microones i ja ho tens, que menjar-te una taronja, que has de rentar i pelar, això, si no s’ha florit perquè fa dies que les vas comprar.

Tots aquests nous elaborats (caríssims) de llavors “vegie“ que tenen gust d’hamburguesa, pollastre o pernil ibèric, i a poder ser de km.0, que estan creant una nova quasi secta de joves herbívors industrials, cada cop més allunyats del vegetarisme, no descarto que siguin finançats per alguna farmacèutica que tingui un fàrmac contra la tensió arterial degudament patentat.

El món actual i cada cop més, és un mercat, basat en la facilitat i la immediatesa sense esforç, que et permeti valorar el preu del bé, i on si tu no tens diners o crèdit, vol dir que estàs mort.

L’increment exponencial de la tecnologia, facilita sobre manera les coses i la concentració de poder va a més, i cada cop sense control ciutadà.

La ciència sempre va coixa si no té qui la financiï, com la premsa, l’educació, o la sanitat, i aquest fet ho condiciona tot. Mentre hi hagi corporacions que mouen més diners que molts estats, anem per mal camí.

Si a l’allunyament de determinats valors com la solidaritat, la igualtat i la fraternitat, el pensament crític, el foment del coneixement i de l’humanisme, li afegim una educació orientada al mercat i cada cop més allunyada de la medicina més guaridora de totes, la filosofia, estem creant les condicions pel principi del caos previ a la desaparició.

Fa uns dies buscant un llibre a les prestatgeries, me’n vaig trobar un que ja creia perdut: Más Verde De Lo Que Creeis, escrita l’any 1947 per Ward Moore, una novel·la ucrònica de C.F. que va ser editada al nostre país l’any 1977.

W. Moore descriu la societat del seu temps i assenyala els mals que ja es cometien als anys quaranta, tot i venir de les recents crisis dels anys trenta als EUA, la gran sequera (el Dust Bowl) que va desertitzar grans extensions de prats del centre del país, la Gran Depressió del 29 i la segona gerra mundial.

La seva novel·la dibuixa amb un relat cínic el pa que es donava en una societat on les desgracies en lloc d’ensenyar i corregir els errors, els augmentaven, de tal manera que el metamorfosejador els portava a l’extinció total.

Una dona científica que treballa a la seva pròpia casa buscant una solució als problemes de l’agricultura del seu país, crea una mena d’adob que acabi amb els problemes de sequera i de collites minses, ajudant els llauradors a poder viure de la terra. Aquesta dona s’associa amb un venedor poc escrupolós per treure al mercat el seu producte: El Metamorfosejador, que resulta més efectiu del què es pensaven, massa i tot.

La descripció dels personatges i les situacions del llibre que fa Ward Moore, són tan actuals que fan feredat, i sense crear una apocalipsi de foc, de gel o de caiguda d’un gran asteroide, ni tan sols d’un virus letal o zombis o una invasió extraterrestre.
Només un mal càlcul en la fórmula del fertilitzant metamorfosejador i l’ambició per la riquesa personal cobreix el món d’una herba que en pocs anys ho destrueix tot.

16/03/2003
Joseph P. Lagar
Filorupestre Català i Psicostàtic de guàrdia.

Josep M. Reichardt

Equip Editorial de Àgora Quàntica