La Norma va ser la imatge de la normalització lingüística a Catalunya durant els anys vuitanta. Era un personatge que representava una adolescent i que protagonitzà una sèrie d’historietes il·lustrades per la normalització lingüística del català que va fer la Generalitat de Catalunya l’any 1982. El creador del personatge fou el ninotaire Lluís Nin (Esquerrà), i els texts de les historietes foren escrits per Avel·lí Artís (Tísner).

Malgrat els seus excel·lents creadors i les bones intencions, massa sovint es nota que els normativistes no han sortit mai del seu despatx a Barcelona:

Les “pateres” i les “pasteres”

Una “patera” és una embarcació precària i de fons pla que es fa servir als canyissars del Delta de l’Ebre per anar a caçar ànecs, que allà en diuen “patos”, en canvi una pastera és una andròmina que hi havia a les cases per fermentar el pa acabat de pastar, així com hem de nomenar les embarcacions precàries que fan servir els migrants per travesar el mar d’Àfrica a Europa, pasteres o pateres? Si ja ho tenen difícil per arribar a les nostres costes amb una “patera” encara ho tindríen més difícil per embarcar-se en una pastera. Però els normativistes han decidit que els migrants naveguen en pasteres!

La “canastrella” les cenalles, els cabaços i les cistelles.

Garbellar o “cribratjar”

El garbell en comptes de la “criba” Eratóstones i els nombres primers, “cribratge” en comptes de garbellatge.

Jo vivia a ciutat, el primer cop que vaig sentir la paraula “criba” en castellà és clar, va ser quan a estudi ens van explicar els nombres primers. Sembla que hi havia un senyor, que es deia Eratòstenes que es va dedicar a escriure en una planxa metàl·lica tots els nombres, començant per l’u i fins on arribava la planxa. Aleshores es va entretenir en fer un forat amb un punxó sobre els nombres que només eren divisibles per ells mateixos o per la unitat.

La llista dels nombres primers és una carallada com qualsevol altra, per exemple la llista dels nombres que comencen amb la xifra 1, o la llista dels nombres que no s’acaben mai com el Pi, o la llista dels nombres que resulten de sumar els dos anteriors. Però aquesta darrera llista la de Fibonacci i la d’Eratòstenes han fet fortuna, la primera perquè moltes de les figures de la natura segueixen aquesta llista i la segona per la seva importància en la criptografia. També hi ha gent que es dedica a la numerologia o a la càbala i que fan servir operacions aritmètiques, sobre tot sumes, de les xifres d’un nombre i atribueixen al resultat un valor màgic. Lamentablement no es poden sumar pomes i peres, ni tampoc les unitats, decenes, centenes i milers d’un nombre perquè les xifres que ocupen cadascuna d’aquestes posicions són tan heterogènies com les pomes i les peres.

Tornant a la planxa metàl·lica foradada d’Eratòstones al cap d’una estona de foradar-la va quedar com un sedàs o com un garbell, és a dir plena de forats.

Quan els normativistes van començar a parlar de fer mesures sobre la COVID a tota la població es van inventar el terme “cribratge” que evidentment ve de la paraula castellana “criba” en comptes de fer servir les catalanes sedàs o garbell que són les eines que serveixen per destriar el gra de la palla o en el cas de la COVID els infectats dels que no ho estan. Però un cop més van preferir inventar-se una paraula semblant a la del castellà abans de fer servir la paraula catalana. En aquest cas “crebratge” en comptes de garbellatge.

Els festucs i els seus arbres

els pistatxers

Barça i Espanyol

Ens fem un fart de criticar la canalla que no sap escriure, que sembla que han tornat a les pintures rupestres que ara es diuen emoticones.

De “baby” a “bebé” i de “bebé” a bebè

Així, amb la primera e neutra

Josep M. Reichardt
Josep M. Reichardt

Equip Editorial de Àgora Quàntica