Poesia – Pau Marc

Poesia

 

LA CIUTAT LLUNYANA Ara que el braç potent de les fúries aterra la ciutat d’ideals que voliem bastir. entre runes de somnis colgats, més prop de terra. Pàtria, guarda’ns: la terra no sabrà mai mentir. Entre tants crits estranys, que la teva veu pura ens parli. Ja no ens queda quasi cap més consol que creure i esperar la nova arquitectura amb què braços més lliures puguin ratllar el teu sòl. Qui pogués oblidar la ciutat que s’enfonsa! Més llunyana, més lliure, una altra n’hi ha, potser, que ens envia, per sobre d’aquest temps presoner, batecs d’aire i de fe. La d’una veu de bronze que de torres altíssimes s’allarga pels camins, i eleva el cor, i escalfa els peus dels pelegrins. 1939 Màrius Torres.

 

Stricto sensu Entra, doncs, el vent del nord capgirant núvol i boirina. Sento ta pell al costat, sigui la ploma més fina! Amiga i amant, aixequem doncs la cortina. Clara densitat! Cor de l’or de la mina. Sempre ha estat el trobat la millor cerca divina! Riera Albó Pau-Marc (Escrit i foto: Mirador de La Papallona. El Coll. Països Catalans. Països Occitans.) Dilluns. De maig, vint-i-nou La mina de l’ocell, és l’ou. 2023. https://www.youtube.com/watch?v=pxIRMr458gM

Començant a fer-me càrrec de la secció de poesia. Mercès per llegir-la. Espero que soni i se’n gaudeixi de cantar-la.

Fins tot parlar-ne.

Voluntat de ❤️

PROVA UN “SORTILEGI” Llegir poesia, és màgic. Primer cal respirar, entrar en pau. Un cop pacificada l’ànima, aixecar la veu com si es fes un “OM”… Llegir endins, és màgic, llegir enfora, de viva veu, sagrat. … Prova-ho! (Sort) Amor d’arbre     En forma de cor, hi poses la fulla. Oh sagrada natura! La sacralitat és una forma de fer. De relligar-se amb la poesia: Música de la veu del cor, que el nus de la totalitat de la raó, deslliga. Propera al somriure. L’acceptació del tot… … i crit també de rebel·lia. Medicina… i ferida. No hi ha lloc, ni cos. Si l’ànima no és partida! …ai amor… Riera Albó Pau-Marc (Escrit i foto: Fulla de cor. El Coll. Països Catalans. Països Occitans. Planeta Terra.) Dimarts. De maig vint-i-tres Corprendre no és entendre res. 2023. Veu Sentir la veu, des de dins… Quan també en fora canta! el brunzit encanta, en vol de proximitat: Mirar, mostra més d’un mateix, que de la realitat, doncs tot moment és ara. El que es va dir, es diu i es dirà. Dita és que en forma part del sempre. Cor i cap, peus i ventre. De la consciència centre. Amor i amistat. Deure i voluntat. Del que es pugui dir, la meitat. Flama, fum i cendres. Riera Albó Pau-Marc (Escrit i foto: Vista de Montserrat desde Talamanca. El Bagés. Països Catalans. Països Occitans.) Diumenge. De maig, vint-i-un Tota baixada és d’un munt. 2023.- Benedicció A sol i a ombra cercant l’escalfor, que a cada moment ens és necessària. En un equilibri entre la pedra i la flor, que el centre del cor les arrels enforteixi. De la branca i la fulla, llavor. Que cap fruit no manqui per un present millor de figa i cotó, que a tot beneeixi! Riera Albó Pau-Marc ( Escrit i foto: Desde el Carmel. Cim de la Muntanya Pelada. El Coll. Països Catalans. Països Occitans.) Dilluns. De maig, vint-i-dos Si la data, no he confós. 2023.- Tocar la pera Els núvols que criden les flors són núvols de la boscúria que trenca el llamp i canta el tro reguen a raig, aigua de fúria. Que trenca la sequera de la dessecació Les primaveres enceses. Prevenen a temps, d’estiu, la calor. Escalfament, és tocar la pera. Tardor, estiu, o primavera! Riera Albó Pau-Marc ( Escrit i foto: El Bagés. Països Catalans. Països Occitans.) Dimecres. De maig, disset Plantar un pi…i que surti un avet!   Ser-ne’n conscient La pedra en el camí, on l’herba te destí: Com pensament, florir. El manlleu del que no és temps. Sinó l’ésser al moment de l’estar i el fer, deslligament De l’acció i la passió realitat conseqüent. Obrir doncs els sentits no pensar mai malament determinar, en existir, de l’esperit i en el cos gaudiment que el cor encén Riera Albó Pau-Marc (Escrit i foto: Pedra i flors. El Coll. Països Catalans. Països Occitans.) Present Reflex de la finestra. Núvols quadriculats. No hi ha res concret potser, per comprendre, sinó tot per acceptar. El Present, és integral Res és sobrer, res no manca. El que hi ha, és el regal Prendre, desprendre El cor és tendre dura la lliçó Res no es pot vendre Aixecar el llistó. Riera Albó, Pau-Marc – 2023 Consolamentum Ala de metall és presa com tot artifici sens ànim vital. La vida pateix l’escomesa de frisança i mal, amb grans llacunes de paradís terrenal. Reiteradament retornen els genets de l’apocalipsi: Focs i sacrificis de nit de Sant Joan. L’ànima pura sura sense sutura a la llibertat! (Escrit i foto: Ànimes de metall . El Coll. Països Catalans. Països Occitans.) Dissabte. De maig sis Ànima pura no sap de permís.