Poesia
SUPERVIVENT
He perdut el to fosc llustrós de la meva joventut, però en arribar la primavera continuo
omplint l’aire amb dolça fragància tarongina. A ella li agrada i olora en sorprendre’m
vestit de blanc. També l’antiga mestressa fruïa del meu perfum.
Feliç que em conservaren com a penyora dels temps passats, no em va ser fàcil
acostumar-m’hi. Jo convivia amb els d’abans en una vida lenta i tranquil·la. A la
senyora la veia per l’eixida rentant plats a la pica de marbre i quan sortia a la
carbonera, li picava l’ullet amb el reflex de les meves inflorescències. Llavors només
feia un metre i mig i el meu color era molt més viu. Encara soc prou seductor i enlluerno
la dona d’ara quan surt al bany en què han reconvertit l’antiga sitja i omple la regadora
en l’antic gibrell que ha tret de la cuina. Des de la meva alçada, sovint les bescanvio: la
d’ara llegint sota el gessamí i la d’abans cosint a l’ombra d’una parra. El més nou per a
mi van ser els infants, com em costaven les tardes xafogoses al costat d’ells que,
sorollosos, xisclaven jugant amb l’aigua freda de la mànega.
El temps ha passat prop dels nens que vaig aprendre a estimar. Ara són joves i jo em
sento llenyós, però em reconforta sentir-los que els agrada sopar a la fresca, a la taula
feta amb travesses del tren, a l’aguait dels dragons que surten a caçar mosquits prop
les branques del vell pitòspor.
Núria R.
NU
Una immòbil bellesa alaba
l’àgil fatiga resplendent
de l’assalt d’un profús argent
que, només presagi, ja acaba,
quan un poder avar, mirall
d’una llum passada i futura
i present, cisellada, atura
ales de prodigi i estrall
i allibera la carn trement
de les presons del pensament.
Madrid, març 1936.
Bartomeu Rosselló-Pòrcel (Imitació del foc, 1938)
DESIDERATA
Anda plácidamente entre el ruido y la prisa,
y recuerda qué paz puede haber en el silencio.
Vive en buenos términos con todas las personas,
todo lo que puedas sin rendirte.
Di tu verdad tranquila y claramente;
escucha a los demás,
incluso al aburrido y al ignorante;
ellos también tienen su historia.
Evita las personas ruidosas y agresivas,
sin vejaciones al espíritu.
Si te comparas con otros,
puedes volverte vanidoso y amargo;
porque siempre habrá personas más grandes
y más pequeñas que tú.
Disfruta de tus logros, así como de tus planes.
Mantén el interés en tu propia carrera,
aunque sea humilde;
es una verdadera posesión en las cambiantes fortunas del tiempo.
Usa la precaución en tus negocios;
porque el mundo está lleno de trampas.
Pero no por eso te ciegues a la virtud que pueda existir;
mucha gente lucha por altos ideales;
y en todas partes la vida está llena de heroísmo.
Sé tú mismo.
Especialmente no finjas afectos.
Tampoco seas cínico respecto del amor,
porque frente a toda aridez y desencanto
el amor es perenne como la hierba.
Recoge mansamente el consejo de los años,
renunciando graciosamente a las cosas de la juventud.
Nutre tu fuerza espiritual
para que te proteja en la desgracia repentina.
Pero no te angusties con fantasías.
Muchos temores nacen de la fatiga y de la soledad.
Junto con una amable disciplina,
sé amable contigo mismo.
Tú eres una criatura del universo,
no menos que los árboles y las estrellas;
tú tienes derecho a estar aquí.
Y te resulte evidente o no,
sin duda el universo se desenvuelve como debe.
Por lo tanto, mantente en paz con tu dios,
de cualquier modo que lo concibas
y cualesquiera sean tus trabajos y aspiraciones,
mantén en la ruidosa confusión,
paz con tu alma.
Con todas sus farsas, trabajos y sueños rotos,
éste sigue siendo un mundo hermoso.
Ten cuidado,
esfuérzate en ser feliz.
Max Ehrmann
SE QUE HAURÉ D’OBLIDAR…
Sé que hauré d’oblidar, per poder-te comprendre,
les paraules que he après amb la carn d’aquest món,
o Déu silenciós, que de música i cendra
ordenes un llenguatge darrera del meu front.
I és sols a mi mateix que em sembla cega i vana
com una àguila viva dintre d’un pou colgat,
aquesta opaca, estèril, borda paraula humana.
Tu tal volta comprens el jou que ens has donat.
Fràgil arpegi, acord de la teva arpa immensa!
Menysprear-la, potser seria més que un crim.
Però jo vull fugir d’aquests mots on morim,
i somniar la llengua d’una major naixença
on sigui cada síl·laba com el batec d’un cor
fent ritme en el torrent d’una sang que no mor.
20 de maig de 1939
Màrius Torres.
Descans.
LA CIUTAT LLUNYANA
Ara que el braç potent de les fúries aterra
la ciutat d’ideals que voliem bastir.
entre runes de somnis colgats, més prop de terra.
Pàtria, guarda’ns: la terra no sabrà mai mentir.
Entre tants crits estranys, que la teva veu pura ens parli.
Ja no ens queda quasi cap més consol
que creure i esperar la nova arquitectura
amb què braços més lliures puguin ratllar el teu sòl.
Qui pogués oblidar la ciutat que s’enfonsa!
Més llunyana, més lliure, una altra n’hi ha, potser,
que ens envia, per sobre d’aquest temps presoner,
batecs d’aire i de fe. La d’una veu de bronze
que de torres altíssimes s’allarga pels camins,
i eleva el cor, i escalfa els peus dels pelegrins.
1939 Màrius Torres.
. 
Stricto sensu 
Entra, doncs, el vent del nord capgirant núvol i boirina. Sento ta pell al costat, sigui la ploma més fina! Amiga i amant, aixequem doncs la cortina. Clara densitat! Cor de l’or de la mina. Sempre ha estat el trobat la millor cerca divina! Riera Albó Pau-Marc (Escrit i foto: Mirador de La Papallona. El Coll. Països Catalans. Països Occitans.) Dilluns. De maig, vint-i-nou La mina de l’ocell, és l’ou. 2023. https://www.youtube.com/watch?v=pxIRMr458gM
Començant a fer-me càrrec de la secció de poesia. Mercès per llegir-la. Espero que soni i se’n gaudeixi de cantar-la.
Fins tot parlar-ne.
Voluntat de ❤️
PROVA UN “SORTILEGI” Llegir poesia, és màgic. Primer cal respirar, entrar en pau. Un cop pacificada l’ànima, aixecar la veu com si es fes un “OM”… Llegir endins, és màgic, llegir enfora, de viva veu, sagrat. … Prova-ho! (Sort) Amor d’arbre 
En forma de cor, hi poses la fulla. Oh sagrada natura! La sacralitat és una forma de fer. De relligar-se amb la poesia: Música de la veu del cor, que el nus de la totalitat de la raó, deslliga. Propera al somriure. L’acceptació del tot… … i crit també de rebel·lia. Medicina… i ferida. No hi ha lloc, ni cos. Si l’ànima no és partida! …ai amor… Riera Albó Pau-Marc (Escrit i foto: Fulla de cor. El Coll. Països Catalans. Països Occitans. Planeta Terra.) Dimarts. De maig vint-i-tres Corprendre no és entendre res. 2023. Veu Sentir la veu, des de dins…
Quan també en fora canta! el brunzit encanta, en vol de proximitat: Mirar, mostra més d’un mateix, que de la realitat, doncs tot moment és ara. El que es va dir, es diu i es dirà. Dita és que en forma part del sempre. Cor i cap, peus i ventre. De la consciència centre. Amor i amistat. Deure i voluntat. Del que es pugui dir, la meitat. Flama, fum i cendres. Riera Albó Pau-Marc (Escrit i foto: Vista de Montserrat desde Talamanca. El Bagés. Països Catalans. Països Occitans.) Diumenge. De maig, vint-i-un Tota baixada és d’un munt. 2023.- Benedicció A sol i a ombra
cercant l’escalfor, que a cada moment ens és necessària. En un equilibri entre la pedra i la flor, que el centre del cor les arrels enforteixi. De la branca i la fulla, llavor. Que cap fruit no manqui per un present millor de figa i cotó, que a tot beneeixi! Riera Albó Pau-Marc ( Escrit i foto: Desde el Carmel. Cim de la Muntanya Pelada. El Coll. Països Catalans. Països Occitans.) Dilluns. De maig, vint-i-dos Si la data, no he confós. 2023.- Tocar la pera Els núvols que criden les flors
són núvols de la boscúria que trenca el llamp i canta el tro reguen a raig, aigua de fúria. Que trenca la sequera de la dessecació Les primaveres enceses. Prevenen a temps, d’estiu, la calor. Escalfament, és tocar la pera. Tardor, estiu, o primavera! Riera Albó Pau-Marc ( Escrit i foto: El Bagés. Països Catalans. Països Occitans.) Dimecres. De maig, disset Plantar un pi…i que surti un avet! Ser-ne’n conscient La pedra en el camí,
on l’herba te destí: Com pensament, florir. El manlleu del que no és temps. Sinó l’ésser al moment de l’estar i el fer, deslligament De l’acció i la passió realitat conseqüent. Obrir doncs els sentits no pensar mai malament determinar, en existir, de l’esperit i en el cos gaudiment que el cor encén Riera Albó Pau-Marc (Escrit i foto: Pedra i flors. El Coll. Països Catalans. Països Occitans.) Present Reflex de la finestra.
Núvols quadriculats. No hi ha res concret potser, per comprendre, sinó tot per acceptar. El Present, és integral Res és sobrer, res no manca. El que hi ha, és el regal Prendre, desprendre El cor és tendre dura la lliçó Res no es pot vendre Aixecar el llistó. Riera Albó, Pau-Marc – 2023 Consolamentum Ala de metall és presa com tot artifici sens ànim vital. La vida pateix l’escomesa de frisança i mal, amb grans llacunes de paradís terrenal. Reiteradament retornen els genets de l’apocalipsi: Focs i sacrificis de nit de Sant Joan. L’ànima pura sura sense sutura a la llibertat! (Escrit i foto: Ànimes de metall . El Coll. Països Catalans. Països Occitans.) Dissabte. De maig sis Ànima pura no sap de permís.
