APARELL REPRODUCTOR – REPRODUCCIÓ ASSISTIDA

EL COS HUMÀ

Explicat per al coneixement d’adults, no sanitaris

Dr. Jordi GARRIGA VIAYNA*

Vídeo conferència

Dimarts 2 Juny a les 19 hores.

Aparell reproductor

APARELL REPRODUCTOR – REPRODUCCIÓ ASSISTIDA

Dr. Jordi Garriga Viayna

APARELL REPRODUCTOR – OVARI
Ovaris: L’ovari (lat. ovum, ou; gr. Ooforon) son els òrgans productors de gàmetes femenins u ovòcits. Estructures parelles amb forma d’ametlla, amb mides de 1x2x3 cm en la dona fèrtil ( varia durant el cicle), i un pes de uns 6 a 7 grams, de color blanc grisos, fixats a ambdós costats del úter per els lligaments uteroovárics . El procés de formació dels òvuls, o gàmetes femenines, es diu ovogènesis i te lloc dins de unes cavitats o fol·licle que protegeixen i nodreixen l’òvul. Cada fol·licle te un solo òvul, que madura cada 28 dies, aproximadament.

OVARI

OVARIS
Els ovaris també produeixen estrògens i progesterona, hormones que regulen el desenvolupament dels caràcters sexuals secundaris, como la aparició de borrissol a la pell o el creixement de les mames, i preparen
l’organisme per un possible embaràs.

APARELL REPRODUCTOR – TROMPES
Trompes de Falopio: conductes de entre 10 a 13 cm que comuniquen els ovaris amb la matriu; en els mamífers en el seu interior es produeix la fecundació; a mida que el zigot es va dividint viatja per les trompes cap a la matriu. En molt rares ocasions l’embrió es desenvolupa en una de les trompes, produint-se un embaràs ectòpic

LLIGADURA DE TROMPES

APARELL REPRODUCTOR – UTER o MATRIU
Úter: (matriu): òrgan buit i musculós en el que es desenvoluparà el fetus. La paret interior de la úter es el endometri, que presenta canvis cíclics mensuals relacionats amb l’efecte de les hormones produïdes en l’ovari: els estrògens.
Vagina: es el canal que comunica amb l’exterior, conducte de entrada dels espermatozoides. La seva funció es rebre el penis durant el coit i donar sortida al nadó durant el part.

UTER

VULVA
La vulva :
Clítoris: Òrgan erèctil i altament erogen de la dona. Es considera l’homòleg al gland masculí.
Llavis: En número de dos a cada costat, els llavis majors i els llavis menors, plecs de la pell sortints, de mida variable, que tenen glàndules sebàcies i sudorípares i innervació nerviosa.
Mont de Venus: Un coixí adipós en la cara anterior de la símfisis púbica, cobert de pel púbic i també amb annexes cutanis.
Vestíbul vulvar: Un àrea en forma de ametlla perforada per sis orificis, el meat de l’uretra, el orifici vaginal, les glàndules de Bartolino i les glàndules parauretrals de Skene

APARELL REPRODUCTOR – VAGINA . VULVA

APARELL REPRODUCTOR – TESTICLES
Son els principals òrgans del sistema reproductor masculí. Produeixen les cél-lules espermàtiques (espermatozoides) i les hormones sexuals masculines (testosterona). Estan situats en el escrot o sac escrotal, que es un conjunt de embolcalls que cobreixen els testicles en el homes

TESTICLES

TESTICLES
Un sistema de conductes que inclouen l’epidídim i els conductes deferents, porten els espermatozoides fins a les vesícules seminals i des de l’uretra al exterior a través del penis.. En el transcurs de las relacions sexuals es produeix l’ejaculació, que consisteix en la alliberació en la vagina de la dona d’el líquid seminal o semen. El semen esta composat per els espermatozoides, i diverses secrecions de les glàndules sexuals accessòries : la pròstata i las glàndules seminals

APARELL REPRODUCTOR – CONDUCTES DEFERENTS
Els conductes deferents son un parell de tubs rodejats de múscul llis, cada un de 30 cm de llarg, que connecten l’epidídim (sortida dels testicles ),amb les vesícules seminals i pròstata. Durant la ejaculació el semen passa a la uretra,des de on es expulsat al exterior.
La vasectomia es un mètode de anticoncepció en el que es tallen els conductes deferents.

DEFERENTS . VASECTOMIA

SEMINALS I PROSTATA
Vesícules seminals i pròstata
Secreten un líquid àlcali viscós que neutralitza l’ambient àcid de l’uretra. Protegeix i nodreix els espermatozoides. En condicions normals el líquid que segreguen arriba a prop del 80% del semen.
Penis
El penis esta format per el cos esponjós i els cossos cavernosos,.Per el penis passa l’uretra. tub de desaigua de la bufeta de l’orina i també desaigua del sistema de conducció del semen. En l’ejaculació diposita l’esperma durant el coitus vaginal en l’aparell reproductor femení en el moment de l’orgasme, i així aconseguir la fecundació de l’òvul.

SEMINALS I PROSTATA

REPRODUCCIO ASSISTIDA HUMANA
La reproducció humana utilitza la fecundació interna i el seu èxit depèn de l’acció coordinada de les hormones, el sistema nerviós i el sistema reproductiu. Les gònades son els òrgans sexuals que produeixen les gàmetes.
Les gònades masculines son els testicles, que produeixen espermatozoides i hormones sexuals masculines.
Les gònades femenines son els ovaris que produeixen òvuls i hormones sexuals femenines

REPRODUCCIO ASSISTIDA HUMANA

OVULACIO
L’ovulació és un dels processos del cicle menstrual de la dona. Normalment es de 28 dies.
En aquest procés un fol·licle ovàric es trenca i allibera a l’úter un òvul, oòcit o gàmeta femení
L’alliberament de l’òvul de l’ovari sol ocórrer al mig del cicle menstrual, és a dir, entre el catorzè i el setzè dies a partir de l’última regla.
L’òvul pot ser fertilitzat o no. Un òvul fertilitzat dóna lloc a un embaràs, mentre que un que no ho estigui romandrà a l’espera dues setmanes al cos de la dona i, en cas negatiu, serà expulsat mitjanant la menstruació.

OVULACIO

FECUNDACIO
La fecundació és el procés mitjançant el qual dos gàmetes, un òvul i un espermatozoide, s’uneixen per formar un zigot. Forma part de la reproducció sexual
L’espermatozoide arriba a l’espai perivitel·lí de les trompa de fal·lopi, i l’òvul avança amb els moviments de les trompes de fal·lopi, mitjançant petites contraccions musculars indolores. L’espermatozoide entra a l’òvul i de cop i volta es crea una membrana protectora que protegeix l’òvul d’agressions mecàniques i bioquímiques i també impedeix l’entrada de més espermatozoides

FECUNDACIO
Después de la fecundació del ou u òvul, que en aquestos moments es du zigot, es presenten una
sèrie de divisions mitòtiques, que forma part del desenvolupament embrionari, que culmina amb la formació de l’embrió.
L’ embrió presenta tres capes germinals: ectoderma, endoderma i mesoderma de les que s’originaran els diferents òrgans del cos.

FECUNDACIO

EMBARAS
Període de temps que transcorre entre la fecundació i el part. Inclou tots els processos fisiològics de creixement i desenvolupament del fetus a l’interior de l’úter matern, així com els importants canvis fisiològics, metabòlics i fins i tot morfològics que es produeixen en la femella, encaminats a protegir, nodrir i permetre el desenvolupament del fetus, com la interrupció dels cicles menstruals, o l’augment de la mida de les mames per preparar la lactància.

EMBARAS
L’embaràs humà sol durar nou mesos o unes 40 setmanes des del primer dia de la darrera menstruació; o 38 des de la fecundació. Es considera que l’embaràs comença immediatament després de la fecundació de l’òvul i la implantació de l’embrió a la matriu. El primer trimestre és el moment de major risc d’avortament espontani; l’inici del tercer trimestre es considera el punt de viabilitat del fetus, aquell punt a partir del qual pot sobreviure fora de l’úter sense suport mèdic. L’avortament és la interrupció de l’embaràs, en el lapse que va des de la concepció fins a l’inici del naixement, bé sigui de manera voluntària o per causes naturals o de malaltia

EMBARAS
Quan l’embrió arriba a l’etapa fetal (2.5 mesos)el risc d’avortament involuntari disminueix bruscament,i totes les estructures, incloent el cap, el cervell, les mans, els peus i altres òrgans són presents, i continuen creixent i desenvolupant-se. En començar aquesta etapa, un fetus fa aproximadament 30 mil·límetres de longitud, i el seu cor es pot veure bategant mitjançant una ecografia d’ultrasons. També es pot observar com el fetus realitza diversos moviments involuntaris

EMBARAS
Mentre roman dins, el fetus obté nutrients i oxigen i elimina els residus del seu metabolisme a través de la placenta, que està ancorada a la paret interna de l’úter i unida al fetus mitjançant el cordó umbilical.
L’activitat cerebral elèctrica es detecta per primera vegada entre les setmanes 5 i 6 de la gestació, encara que es considera com una activitat neural primitiva i no com el principi del pensament conscient, quelcom que es desenvolupa molt més tard. Les primeres sinapsis comencen a formar-se a les 17 setmanes, i al voltant de la setmana 28 es comencen a multiplicar a un ritme accelerat que continua fins als 3 o 4 mesos després del naixament.

EMBARAS
3 mesos (10cm,45 grs) 6 mesos(25cm,1000grs) 9 mesos(50cm,3000grs)

PART
El part humà, també dit naixement, es la culminació de l’embaràs .Es el període de sortida del nadó del úter matern .
Tres fases: la dilatació del coll uterí, el descens i naixement del nadó i la sortida de la placenta.
En alguns embarassos catalogats com de risc per la mare o el fetus, el naixement es fa per cesària: la extracció del nadó a través de una incisió quirúrgica en l’abdomen.

PART VAGINAL ESPONTANI

PART VAGINAL INSTRUMENTAL

PART ABDOMINAL. CESAREA

REPRODUCCIO ASSISTIDA

REPRODUCCIO ASSISTIDA
La reproducció assistida o fecundació artificial es el conjunt de tècniques o mètodes biomèdics, que faciliten o substitueixen als processos naturals que es donen durant la reproducció.
Mètodes:
Coits programats
Cicle natural
Inducció de l’ovulació
Inseminació artificial
Fecundació in vitro (FIV)

 

 

REPRODUCCIO ASSISTIDA
Coits programats
Està indicat en parelles molt joves (menors de 35 anys), que portin poc temps intentant quedar embarassada (menys de 6 mesos), presentin poca ansietat i la causa de la esterilitat sigui d’origen desconegut ja que totes les probes bàsiques han donat resultats normals.
Cicle natural
En aquesta tècnica la pacient no ha rebut cap tipus de medicació, si no que simplement se controla el creixement del folícul dominant. El moment de les relacions sexuals ve determinat per el pico de LH, que succeix 24 hores abans de l’ovulació espontánia.

INSEMINACIO ARTIFICIAL
L’ inseminació artificial
consta de tres fases:
estimulació hormonal de l’ovari, per augmentar el número de ovòcits madurs.
preparació del semen, seleccionen i concentren els espermatozoides mòbils.
inseminació de la dona, que es realitza en la consulta.

INSEMINACIO

INDUCCIO A LA OVULACIO
Inducció de l’ovulació
Per evitar el seguiment del peak endogen de LH necessari en la tècnica anterior, els metges s’avançen amb l’administració intravenosa de 5000 UI de hCG en el moment en que es constata per ecografia l’existència de un folícul madur ovula tori.
Aquesta tècnica permet un major control sobre el moment de la ovulació, i permet programar el coit (0 i 48 hores), la inseminació (24 i 48 hores) o la aspiració fol·licular (als matins 36 hores mes tarde.

 

REPRODUCCIÓ ASSISTIDA

INDUCCIO

FECUNDACIO IN VITRO
Fecundació in vitro (FIV)
Aquest mètode es coneix com: de fecundació in vitro (FIV). La FIV consta de sis fases:
estimulació de l’ovari amb hormones.
extracció de ovòcits; en el caso de infertilitat femenina, es pot recorre a la donació de ovòcits.
inseminació dels ovòcits, que pot ser :
de forma clàssica, posant junts els ovòcits i els espermatozoides prèviament seleccionats i tractats.
Mitjançant l’ injecció intracitoplasmática d’espermatozoides (ICSI) en el cas de que els gàmetes masculins presentin problemes de mobilitat.

FECUNDACIO IN VITRO
cultiu in vitro del embrió; durant aquest període l’embrió va creixent ,estan en cultiu tres dies.
transferència embrionària; es pot realitzar be en l’úter o en les trompes i es fa per via transcervical, sense anestesia. Les tasses d’embaràs amb FIV ICSI estan al voltant del 50%, sent superiors al 60% en el cas de donació de ovocits.
congelació i descongelació d’embrions (si fa falta) ; desprès de transferits el número d’embrions adequat per cada cas, els embrions viables sobrants,es congelen ,i així els conservem durant un temps. Aquestos embrions estaran disponibles en el moment en que siguin necessaris .
Les tasses d’èxit amb transferència d’embrions congelats son similars al resta dels tractaments, superant el 40%, sense augment de risc d’avortament o malformacions.

REPRODUCCIÓ ASSISTIDA

 

 

Si voleu assistir a la vídeo conferència ompliu el següent formulari i us enviarem les dades d’accés:

* JORDI GARRIGA VIAYNA (C/V)

  • Dades personals:
  • Nascut a Barcelona, 74 anys
  • Casat, 2 fills, 3 nets
  • Disponibilitat horària: matins
  • i hores convingudes tardes

PERFIL PROFESSIONAL I HABILITATS

  • Formació com a metge cirurgià en Hospital Universitari
  • 45 anys d’experiència (Hospital Sant Pau. UAB).
  • Tutor de Cirurgia. Formació i tutoria de MIR cirurgia
  • durant 40 anys.
  • Professor Universitari UAB: 45 anys com Prof. associat.
  • Direcció cursos post grau i Màsters (Cirurgia)
  • Dots de comunicador com a ponent, moderador
  • President de taules en incomptables congressos nacionals i internacionals.
  • Professor Aules Extensió Universitària(UAB). Divulgació Mèdica

Habilitats en:

  • Docència: classes, seminaris, ponències.

  • Docència pràctica: mèdica i quirúrgica.

  • Especialista en temes Qualitat Assistencial

  • Especialista en temes de Seguretat Clínica.

  • Divulgació científica: mèdica, biològica, bioètica

FORMACIÓ

  • 1969 Llicenciat en Medicina i Cirurgia Universitat de Barcelona
  • 1972 Especialista en Cirurgia general Universitat de Barcelona
  • 1972 Especialista en Cirurgia Digestiva Universitat de Barcelona
  • 1975 Professor Associat Medic en Cirurgia Universitat Autònoma de Barcelona
  • 1975 Professor de Cirurgia Escola Universitària d’Infermeria UAB
  • 1992 Coordinador–Director 2 Màsters anuals Facultat Medicina UAB. Barcelona
  • 1995 Formació en Control Qualitat Assistencial Qualitat Assistencial Hospital Sant Pau
  • 1995 Especialista en Malalties Inflamatòries int. Comissió Nacional “Enf. inf. Intestinal”
  • 1995 Especialista en tumors intestinals Comitè Nacional tumors colorectals
  • 2005 Formació en Seguretat Clínica Fundació Avedis Donadebian

EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL

  • 1974 Adjunt Cap de Guàrdia Urgències Hospital Sant Pau. Barcelona
  • 1975 Adjunt Servei Cirurgia General Hospital Sant Pau. Barcelona
  • 1975 Cirurgia General i Aparell Digestiu Clínica Corachan. Barcelona
  • 1985 Tutor Docent MIR Serveis quirúrgics Hospital Sant Pau Barcelona
  • 1996 Membre electe Comissió Directiva Xarxa de Comissions de Docència de Catalunya
  • 1998 Cap Clínic coloproctologia i hospitalització Hospital Sant Pau Barcelona
  • 2006 Especialista en Seguretat Clínica Seguretat Clínica. Hospital Sant Pau. Barcelona
  • 2011 Tutor i membre Comissió Seguretat Seguretat Clínica. Clínica Corachan. Barcelona
  • 2011 Premi a l’Excel·lència Professional 2011 Col·legi Oficial de Metges de Barcelona
  • 2012 Professor Cursos per a Gent Gran Aules d’Extensió Universitària. UAB.

IDIOMES – MEMBRESSIES

  • Espanyol (Nadiu), Català (Nadiu). Anglès.
  • Membre de Societats Quirúrgiques Nacionals i Internacionals
  • Patró Fundacions: FUTUR, SANT GENÍS, BAIXOS
  • Associació Amics i Alumnes Hospital de Sant Pau (Fundador i President actual)

 

Josep M. Reichardt
Josep M. Reichardt

Equip Editorial de Àgora Quàntica