El dissabte 30 de setembre vàrem fer una passejada maçònica a Barcelona (https://catedralbcn.org/). La sortida va ser al Pla de Palau i després vam anar al carrer Argenteria. Vam visitar l’àbsida i la façana de la catedral. Tot i que inicialment hi havia la intenció d’entrar a la catedral, finalment no ha vam fer perquè cobraven i el motiu era molt precís i curt.

A continuació us deixem unes quantes fotografies i un petit vídeo que serveixin de reportatge gràfic de la passejada maçònica a Barcelona.

Passejada maçònica a BarcelonaPassejada maçònica a Barcelona Passejada maçònica a Barcelona Passejada maçònica a Barcelona Passejada maçònica a Barcelona Passejada maçònica a Barcelona

 

La catedral de Barcelona

A continuació incloem un breu text explicatiu de la catedral de Barcelona:

La ciutat de Barcelona va rebre molt aviat la lIum de la fe cristiana. Els martiris de santa Eulàlia i de sant Cugat, durant la persecució de Dioclecià-Maximià, testifiquen que hi havia cristians a Barcelona almenys a les acaballes del segle III i els primers anys del IV.

Ens manquen notícies històricament certes quant a I’organització eclesiàstica de la nostra diòcesi fins a I’any 343. Aquesta any, el bisbe Pretextat de Barcelona, assistí amb cinc bisbes hispànics més, al concili de Sàrdica, per ratificar tot allò que havia estat definit en el Concili Ecumènic de Nicea (325) sobre la divinitat de Jesucrist.

Conjectures sòlidament fonamentades permeten suposar que en aquells temps Barcelona ja comptava amb una catedral. Després utilitzarien per al ministeri pastoral altres bisbes significatius de la nostra diòcesi. Alguns d’aquests: sant Pacià (390), Lampi (400), Nundinari (461), Nebridi (540), Ugne (599), Sever (633), Quirze (656), Idali (688), Laülf (693), Frodoí (890), etc. L’any 599 aquesta Catedral apareix documentalment dedicada a la santa Creu (segon concili de Barcelona).

L’any 877, aquesta basílica acollí solemnement, en una de les seves capelles, les relíquies de santa Eulàlia. Estaven amagades perquè els àrabs invasors de la nostra península (711) no les profanessin, i foren trobades miraculosament, en aquella data, al temple de Santa Maria del Mar.

Miquel Alvira i Alòs